marginàlies

El Suprem ha concedit 6 hores a Jordi Cuixart perquè pugui assistir al naixement del fill que espera amb Txell per d’aquí a uns dies. 360 minuts, per més precisar. Una eternitat, sens dubte, molt bona de comptar. Cobrim de glòria, per això, aquests jutges suprems tan sensibles, tant curulls de sensitivitat.

Més càstig, més revenja, més matadura, més suprema iniquitat. Injustícia sense sostre, abús sense fronteres.

Cuixart havia demanat de poder ser a l’hospital sis hores cada dia durant el temps que Txell estigui ingressada. El Suprem no ha considerat aquesta petició, probablement per forassenyada, al seu suprem i inapel·lable injudici. Es veu que considera un desvergonyiment que un pare injustament en presó provisional des de fa exactament 688 dies vulgui estar amb la seva dona i el seu fill nounat un 25% de les hores dels dies a l’hospital. Una exageració intractable per als Suprems Jutges.

No hi puc donar passada. No hi puc fer res però la ràbia em venç. El Suprem no té nom.