marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

4 de setembre de 2019
0 comentaris

AMB UN PEU A LA ROCA

Enfrontar-te a textos propis de fa més de vint anys és apropar-te al caire de l’abisme i desafiar l’equilibri, amb un peu a la roca i l’altre a l’aire. Res a veure, clar, amb el balanceig, que sempre acaba en culada alliçonadora, de la criatura que decideix deixar d’anar de grapes i jugar a comportar-se com el bípede que està obligat a ser.

A aquests versos editats fa vint-i-quatre anys els queda molt per ser adrets:

Som viu, som, visc perquè et sent els alens
delerosos que em socarren les ungles,
que m’aïllen amb ells i em converteixen
en quelcom, en ungla alenada, viva,
que sent tant que pot construir la seu
del delit delerós tan humà, massa.

Estan inclosos en el llibre “El color del diumenge”, editat per Moll el 1995 i que va ser premi Bernat Vidal i Tomàs del mateix any.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.