FILOMENA LA BANDOLERA

Cercant dades sobre la regió italiana de la Basilicata, top de cara amb un fenomen que desconeixia, el “brigantaggio”, que es podria traduir per bandolerisme i que es produeix després de la reunificació italiana, un procés iniciat el 1859 i que s’allarga fins al 1870. Es tracta d’un fenomen iniciat pels pagesos sense terra del regne de les Dues Sicílies que s’oposaven a les disposicions dels Savoia i al que s’hi van afegint altres menes de persones. Com tots aquests moviments, s’inicia d’una forma, s’estén d’una altra i tots acaben de la mateixa manera, fracassant. Tanmateix, aquest “brigantaggio” va ser festejat pels Borbons en un intent desesperat de recuperar el seu regne. I si tenim en compte que un dels lemes, per dir-ho així, que enarborava un dels seus líders, Carmine Donatello Crocco, era, “El pretext és bonic, la Pàtria, la Llei. La primera és una puta, la segona pitjor encara”. Per treure’s el capell.

És un tema que engresca, certament, però tot és per parlar d’una dona que hi va tenir molt a veure i que té una historia digna de pel·lícula.

Es tracta de Filomena Pennacchio (1841-1915), filla d’un carnisser que des de jove va haver de fer de criada per gent de casa bona per tal d’ajudar a la família. Es casà joveneta amb un funcionari gelós que la maltractava. Cansada de tanta branca, Filomena va matar el seu home clavant-li un passador de cabell de plata al coll. Per no anar a la presó, fuig al bosc de Lucera, on coneix el “brigante” Giuseppe Caruso.

Diuen que era una dona guapa, encantadora, decidida, freda, sense escrúpols i que mai no dubtà a participar en incursions i emboscades. El 4 de juliol de 1863, per exemple, participa en la matança de 10 soldats italians. Tanmateix entra en una espiral d’amors, gelosies i traïdes que la porten, a la fi, davant la justícia.

Va ser condemnada a 20 anys de treballs forçats, que es reduïren primer a  9 i finalment a 7. Acabada la condemna i un cop lliure, es casa amb un home torinès benestant. S’instal·la a Torí i porta una vida respectuosa i solidària fins que mor el 17 de febrer de 1915 i en haver rebut la benedicció papal, poca broma. Extraordinari.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *