marginàlies

M’he declarat, em declar i tenc per mi que ho seré fins més enllà de l’alenada, devot a plena consciència de Joan Mascaro i Fornés, un savi mallorquí no suficientment conegut ni valorat que, per simplificar –i tota simplificació acaba sent beneita- esdevé un dels nostres ponts més segurs per anar de l’orient a l’occident i viceversa.

De tota la seva producció literària basada en les traduccions a l’anglès de les grans obres sànscrites, en destaca “La creació de la fe” que ve a ser, com diu el subtítol de l’edició que en va fer Moll el 1993, el seu testament espiritual.

Els diumenges, amb prou temps per atendre la lectura, és un bon dia per atansar-se a Mascaró i quedar-te amb una de les seves sentències que bé pots aplicar als moments que vivim i ens fan viure. I avui me n’he quedat amb una de la que se’n pot treure molt de suc i molt de fil per fer-ne una bona troca per acarar els revoltosos de mostrador:

“Els pobres d’esperit” són aquells que no són orgullosos, ni arrogants, ni altius ni presumptuosos.