ASSENYALAR, MARCAR

El feixisme de llibre, i per això, farcit de pinxos de taverna cada cop més virulents, que ja és al Parlament de les Illes Balears, al Consell de Mallorca i a l’Ajuntament de Palma, no té cap més objectiu a l’arxipèlag que assetjar, difamar, atacar i destruir com sigui entitats, persones, projectes, programes o accions que s’esforcen per viure i per fer viure la cultura d’arrel, que forma part indissociable de la catalanoparla, que s’estén de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l’Alguer. I tot perquè saben que la llengua catalana és la nostra pàtria, la nostra matriu.

En menystenir aquesta força, que tanmateix hi és i es fa notar arreu, es dediquen a assenyalar com a bons doctrinaris aquestes entitats i persones per tal de desacreditar-les i d’atemorir-los. Ho fan seguit seguit amb l’Obra Cultural Balear, les entitats de la seva òrbita i amb els seus dirigents. Ho fan amb persones que des de postulats absolutament pacífics i democràtics manifesten els seus anhels emancipadors, i des de fa una eternitat, com qui diu, mantenen en el seu punt de mira destructor els mestres de l’escola pública de l’arxipèlag. I aquest estiu els ha pegat per desdenyar la posidònia per evidenciar, encara més, la seva encomanadissa ignorància.

Si fins ara el seu ressò no passava de ser de quilòmetre zero, entrant en les institucions públiques, a banda de poder muntar el seu xibiu ultramuntà amb doblers públics, han amplificat, i molt!, la seva veu imperiosa. Així, el diari madrileny ABC de fa tres dies publicava que el partit feixista menystenia Maria del Mar Bonet per donar suport al presos polítics en el seu concert de Portocolom i, alhora, criticava el Govern Armengol per participar en concerts que va fer a l’Hospitalet de Llobregat i a l’Alguer.

El seu objectiu, com es veu, és desarborar la sensibilitat, fondre l’excel·lència, desballestar la tendresa, que és la força creativa més revoltosa. Cert que no val la pena dedicar ni una sola retxa a aquesta concepció energúmena de la vida en comú, però com diu l’adagi, en parlar de mi no ric. I en dejectar la creativitat que es fa arreu de la nostra màtria, o a difamar una de les més sensibles creadores que mai no s’ha cansat de lluitar contra la barbàrie perquè sap què volen aquesta gent, malparlen de nosaltres. Parlen de mi i per això no ric gens, perquè tots els que alenam l’aire illenc i sabem d’on ve, ho devem, en molta part, a Maria del Mar Bonet, que no és que ens hagi col·locat en el món: ens ha duit el món a casa a través de la música.

I tanmateix, mai no guanyaran.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *