VARIACIONS

El món segons Pep Montes

22 d'abril de 2008
Sense categoria
1 comentari

Un aperitiu de Sant Jordi, assetjat pel Manchester i tres novel·les

Pendent de veure si Barcelona resisteix la conjunció Sant Jordi-Manchester, creuo la Rambla des del Viena fins al carrer de la Canuda i una mica més i hi deixo la pell. No sé perquè, les estàtues humanes avui tenen un èxit superior a l’habitual, i les rotllanes que les envolten s’han convertit en una massa humana compacta impenetrable. Riuen, s’admiren i disparen fotos sense aturador (quin mal a l’estètica que fa la fotografia digital!). No tinc més remei que deixar anar alguna empenta discreta per fer veure a algun panxut centreeuropeu que jo ni pujo ni baixo la Rambla, sinó que la travesso, en horitzontal. Començo a imaginar què passarà demà i em preparo per renovar la sorpresa, que malgrat la previsibilitat, es repeteix any darrera any, de veure milers de persones perseguint llibres.

Entro a l’Ateneu i el pati de carruatges sembla un magatzem de fòtils. Els amics Cesc i Sebas, de La Creativa, estan començant a muntar l’exposició sobre Mercè Rodoreda que demà lluirà tot el dia. Els conserges de la casa tenen a mig muntar la tarima des de la qual farem les vuit hores de lectura de la Plaça del Diamant, i les taules de la futura parada de llibres ja són a lloc. Quan arribo a administració m’omple una inesperada olor…. a roses! Ja són aquí. Les estan posant en aigua i perfumen la sala de secretaria.

Entro al meu despatx i recupero, damunt de la taula, la novel·la d’Edgar Cantero que va guanyar el premi Crexells 2007, Dormir amb Winona Ryder. L’Edgar, aquest sorprenent i inopinadament jove escriptor, m’ha adelantat per la dreta. Jo tenia oberts i en procés de lectura altres dues novel·les, però després de llegir les deu primeres pàgines del Cantero les he aparcat i m’he abocat al nou i flamant Crexells. A banda de ben escrita, la història respira frescor, enginy i sorpresa. Una pàgina porta a una altra i cada paràgraf està ple de trampes que t’atrapen per simpatia, per curiositat o per morbo. I doncs, no la deixaré pas fins que me l’hagi polit.

Els llibres damnificats són, en primer lloc, Els privilegiats, de Núria Perpinyà, a la qual, tot i que gairebé ja l’he acabat, no li he trobat ni el suc ni el bruc. Més enllà d’un interessant exercici lingüístic, d’una bona tècnica per dibuixar i retratar personatges singulars, i d’una crítica radical, total i simplista al món de la gestió cultural en versió museística, no aporta res. No hi ha història, de fet. 

I la segona lectura abortada per culpa de l’atracció de Winona Ryder ha estat l’Autoestop de Toni Sala. Com sempre, és eficaç, pulcre, precís i contundent en la seva prosa, però també, com sempre, dóna la sensació d’estar permanentment emprenyat amb el món. De tota descripció t’endús només el record de les coses brutes, deixades i desordenades; fa l’efecte que res no li agrada, i que el món és gris i avorrit. Si aquesta és la sensació que vol donar, l’efectivitat de la seva escriptura és màxima, però com que, en aquest cas, no hi ha una història al darrera (es tracta d’un llibre de viatges per Catalunya), no trobo contrapès suficient a tanta grisor com per aconseguir que m’interessi el que explica. Així que el deixarem a la tauleta de nit, a l’espera d’alguna nit d’insomni que em faci donar de nou el pas d’agafar-lo entre mans.

Edgar, de moment, guanyes dos a zero. Els gols són teus. Demà veurem si també pots amb el Manchester. A la una del migdia, pregó de Sant Jordi a l’Ateneu, en mans del davanter centre d’una literatura catalana nova; diferent, com a mínim.

Ja veus quines coses et fem fer: un pregó!

  1. LA  OPINIO

    Espere qu’em perdoni Edgar Cantero, si dic que es un trampos o millor dit un geni del marqueting, i li dic aixo per posar el nom de Winona Ryder, com a part del titol del llibre, es indecentment irresistible, sobre tot per a la gent de la meva generacio que varem creixer enamorats d’ella”. Endemes el llibre es un plagi, es una historia ben semblant a la que va escriure un noi de Catarroja (Valencia) Armand Company fa molts anys avanc amb “Viatge a Winona”.Aquet noi ja EN L’ANY 1999  VA PUBLICAR UNA HIST0RIA SEMBLANT, per no dir que la del Cantero es una fotocopia barata. Referencies: Viatge a Winona. Editorial 3i4. …ha ha ha ha.

    LA COPIA BARATA

    LA COPIA BARATA

    Resumen del libro
    Un aspirant a escriptor que vol reciclar els seus somnis en contes descobreix, per una estranya epifania, que la font de la seva inspiració és una persona que només ha vist en un parell de pel·lícules, que no ha conegut mai, que viu a més de cinc mil quilòmetres i que es diu Winona Ryder.

    EL LIBRO PLAGIADO

    EL LIBRO PLAGIADO Jonàs, un xicot Valencià, desitja dur a terme el somni de conèixer la seva actriu predilecta: la superestrella Winona Ryder, tot un emblema per al jovent de la generació dels noranta. Un text en el qual el lector viurà tots els problemes i les peripècies que troba el seu protagonista quan decideix visitar la ciutat de Hollywood, la meca del cinema.

    ENLACE OPINION

    Farem una mencio al autor plagiat en el seu idioma, i ficarem enllac a un dels seus Llibres en reconeximent.

    Armand Company naix a Catarroja l’any 1971. Es reconeix amant de la literatura encara que no s’hi dedica de manera professional. Ha publicat les obres “Viatge a Winona” (1999) i “El diari de guerra d’Olga Ros” que va ser guardonat amb el premi Ciutat de Torrent 2002, valorat en 6.000 euros.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!