Llegeixo el llibre que du el títol d’aquest post per recomanació del responsable de projectes tecnològics de l’Ateneu, Lluís Vicente, i em submergeixo en el món de l’al·lucinació cibernètica. Els autors, Don Tapscott i Anthony D. Williams, teoritzen sobre la transformació dels paradigmes econòmics que fins ara ens han regit i que deixen pas a la, segons ells, inaturable onada dels nous sistemes cooperatius, basats en la producció entre iguals a través de la xarxa, en la seva versió més oberta i generosa. Diuen que s’han acabat les estructures geràrquiques en la gestió de les empreses, que mantenir els coneixements en secret esdevé antieconòmic, i que el nou sistema empeny a fer públics tots els valors d’una empresa per tal que el món, en xarxa i sense fronteres, contribueixi de forma lliure a l’avenç tecnològic i a la millora de la producció. Creuen que és absurd intentar fitxar els millors cervells per a una empresa perquè no hi ha estat més adequat i productiu per als cervells que el de la llibertat absoluta, treballant des de casa seva, sense lligams eterns amb ningú però, això sí, amb possibilitat d’accedir a tota la informació i coneixement. I que només sobreviuran les que ells en diuen empreses intel·ligents, és a dir, aquelles que siguin capaces de posar en comú tot el seu coneixement i, al mateix temps, beneficiar-se de tot el coneixement dels altres.
I el món és dels joves, diuen. I que els que van néixer a partir del 1977 (a mi això ja no m’agafa) són la primera generació que ha crescut i ha après experimentant a través de la xarxa. La generació NET, en diuen. Més de dos mil milions de joves arreu del món que es relacionen a través de les nombroses plataformes de contacte lliures que hi ha a la xarxa i que no entenen que lleis obsoletes vulguin barrar el pas a la seva curiositat amb conceptes desfasats de propietat intel·lectual i copyright. D’ells és el futur i els hem d’obrir les portes del coneixement, diuen.
De moment estic una mica enlluernat i li vaig buscant el punt feble a tant d’optimisme cibernètic. Vaig llegint. Si trobo el punt feble, us ho explico. Si no el trobo suposo que hauré d’ingressar en la nova secta global.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!