VARIACIONS

El món segons Pep Montes

17 de gener de 2008
Sense categoria
3 comentaris

L’escarràs de les polítiques de joventut

Joventut i polítiques de joventut, 25 aportacions, és el títol d’un llibre que ha editat fa ben poc la Diputació de Barcelona per, entre d’altres coses, conmemorar els 25 anys d’existència de polítiques de joventut al nostre país més o menys com les coneixem avui. D’aquests 25 anys jo n’he viscut no menys de 15, exercint d’escarràs, en primera línia, al costat d’uns quants centenars de professionals. A costa d’esforços massa sovint contra corrent i de sacrificis personals remarcables, tota aquesta gent ha aconseguit un cert grau de consolidació per a aquest sector de la gestió pública, poc conegut, escassament valorat i massa sovint menyspreat. Segurament a causa d’aquesta llarga dedicació, d’algun paper que he anat escrivint amb els anys i que ha tingut alguna influència, i definitivament pel fet que ara mateix sóc el president de l’associació catalana de professionals de les polítiques de joventut, em van encarregar un dels 25 articles que constitueixen aquest llibre.

Com que malgrat les magnífiques promeses que tots els partits polítics estan a punt de deixar anar en bateria per assegurar, durant la campanya electoral que ens cau al damunt, que estaran al costat dels joves i que apostaran fort per donar-los futur, etc. hi haurà a la fi escassa dedicació pressupostària per a les polítiques de joventut (tal com ha estat norma fins ara), i no és gaire probable que el reconeixement professional d’aquest sector millori substancialment a curt termini, no renunciaré pas a fer una mica més de campanya a favor d’un dels parents pobres de tota política pública en aquest pais. Així que us col·loco l’article que he escrit per al llibre, que ve a dir, amb més calma i arguments, això que acabo d’explicar.

  1. Esplèndid l’anàlisi, com sempre. Serà llegit, escoltat, digerit, assimilat? Les polítiques de joventut deixaran de ser una política d’aparador? Els propers vint-i-cinc anys seran un qui dia passa any empeny salpebrat amb la irracionalitat de les campanyes i precampanyes i avant-pre-campanyes que a voltes immobilitzen decisions durant mitja legislatura? Els propis professionals prendran consciència de qui i què són?… Potser és dilluns, potser avui tot fa molta mandra, però em sento pessimista (i jo diria que no és cosa dels dilluns)

  2. Com deia en Serrat en la seva popular cançó… sí, fa vint anys que tinc vint anys… vaig viure el 1985, l’Any Internacional de la Joventut, les primeres ordres i decrets en matèria de polítiques de joventut, les discursions sobre els equipaments, els perfils professionals, els plans locals… hi han pasat 25 ja ? Quanta feina per fer que ens queda encara!

    En Serrat ara canta que fa vint anys que diu que fa vint anys que té 20 anys… mentre en Serrat canta això, ja va bé que el Pep vagi escrivint i que el Joan aporti les seves ironies tant sabies i estimulants…

    Esperem la Llei de Politiques de Joventut… per reescriure-la les vegades que faci falta !

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!