VARIACIONS

El món segons Pep Montes

10 de gener de 2008
Sense categoria
2 comentaris

Hola, President

Avui he acompanyat el president de l’Ateneu Barcelonès, Oriol Bohigas, el vicepresident primer, Ferran Mascarell, i el vicepresident segon, Francesc Cabana, en una entrevista amb el President Montilla. Es tractava de presentar al Molt Honorable la nova junta directiva de l’Ateneu, de posar-lo al dia de la situació de l’entitat, d’avançar-li els projectes en què estem engrescats, i de demanar el preceptiu suport. No es poca cosa ser rebut pel President de la Generalitat, i jo, que defenso i valoro protocols i cerimonials quan es tracta de donar just valor a les institucions i a allò que representen, no puc fer altra cosa que sentir-me’n cofoi.

El President ens ha dedicat no menys d’una hora del seu valuós i car temps, i ha estat amable i considerat. Però a banda del plaer remarcable d’entrar a Palau per la porta grossa i amb deferència d’autoritat (aquest és un dels avantatges de treballar en la docta casa: un es pot beneficiar, ni que sigui parcialment, del seu prestigi acumulat) i de compartir reunió, conversa i sofans amb els quatre personatges referits, he de dir que Montilla, honorabilitats al marge, fa honor a tots els tòpics i els confirma diria gairebé que de forma gelosa. Parla poc, però amb precisió. És amable, però sense efusions. Parla fluix, però se li entén tot. És hieràtic, però de prop concita simpatia. Escolta molt, però diu coses amb determinació. I a la fi, potser el més remarcable és la constatació que Sergi Mas sobreactua quan fa de Montilla; fa massa gestos, s’expressa massa, va sempre més enllà del que aniria l’original. En tot cas, el que és segur és que el Montilla President original fa riure menys que el Montilla President polonès. Si bé també és cert que a l’original no li demanem pas que ens faci riure sinó que ens acontenti amb les seves actuacions. I avui, déu n’hi do del contents que ens ha deixat. 

Demà ens mirarem el polonès a la televisió i farem comparacions, ara ja sí, amb coneixement de causa. I tal dia en farà un any.

  1. Ja és trist i  mentalment lamentable que l’únic que ens pugui dir vosté sobre la primera autoritat de Catalunya és si s’assembla o no a un imitador de quinta  fila que fa de ‘Monti’ en un programa de televisió. Tan poca cosa és en Montilla vist a prop! Quina misèria de President -i quina misèria de país !- quan tot el que pot fer la nostra primera autoritat és perdre el temps amb la junta d’un Ateneu mentre els tunels s’esfondren, mentre hem d’anar a buscar aigua … a Almeria (abans lloc de ‘moco esparto y legaña’), mentre els nostres escolars estan en barracots i mentre fins i tot Melilla ens ha avançat en PIB.  I per cert; per què només hi han anat quatre  dels seus a fer la rosca al ‘Monti’: em sembla que a la Junta del seu Ateneu hi deu haver gent  molt més preparada i capaç de dir quatre coses clares!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!