EL RAMAT DE CAEIRO

Els viatges de les persones que estimes són molt desitjats entre d’altres raons –qui sap si la primera- perquè saps que els viatgers estimats tornaran amb un present, en el meu cas normalment un llibre. I el millor de tot és que mai no fallen.

Una persona molt estimada ha estat una setmana a Porto i d’allí, de la Livraria Bertrand, m’ha duit “Poemas escolhidos de Alberto Caeiro”, el poeta que no feia poemes, que només mirava i veia, a càrrec de Fernando Pessoa, el mestre que, al seu torn, em va fer veure que el demà no serà res.

Per Caeiro poetitzar era –és!- també escoltar, tocar, olorar i tastar, però sobretot observar, veure, mirar. Deia també que l’únic sentit íntim de les coses és que no se senten íntimes del tot, i cal dir que és una observació de pou, vull dir fonda. També considerava que pensar en Déu és desobeir-lo perquè ell volia que no el coneguéssim.

Sou um guardador de rebanhos.
O rebanho é os meus pensamentos
E os meus pensamentos são todos sensações.
Penso com os olhos e com os ouvidos
E com as mãos e os pés
E com o nariz e a boca.

Un guster!

 

I know not what tomorrow will bring…

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *