Tot just tinc el llibre a mig llegir, però no em sé estar de dir, ja, que admiro la malaguanyada Anna Politkósvskaia, la periodista russa recentment assassinada, justament per dir coses com les que diu a Diari rus. Es tracta d’una curiosa barreja de dietari i crònica política, en la que, dia a dia, la periodista ens desgrana la surrealista estructura de poder a Rússia, que culmina simplement amb una esmolada piràmide al cim de la qual es situa el sàtrapa Putin. La Politkóvskaia explica, entre moltes altres coses, segrestos, desaparicions i assassinats causats sense cap mena de dubte per les forces governamentals. I les víctimes, foren segrestades, desaparegudes i assassinades justament per dir coses com les que diu Politkósvkaia en el seu llibre. I la prova darrera i irrefutable que les seves afirmacions són certes és que la periodista ja no pot continuar publicant perquè l’han eliminat. El seu assassinat, de fet, fou la seva darrera lliçó, culminació indesitjada del seu mestratge com a periodista compromesa. De ciutadana compromesa, de fet.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!