LES BALENES DE MOCHA

Les mars de llibres sols alimenten les balenes que poden fugir dels arpons japonesos, noruecs, russos i islandesos, i els planys dels que combaten les seves captures. El Japó va decidir fa no res de caçar novament balenes amb finalitat comercial després de 37 anys de fer-ho només amb finalitats científiques, deien, i apel·lant a la tradició i a la seva història. La carn de balena representa l’1,7% de la carn que es consumeix al Japó. Perfectament prescindible, per tant.

I sent així, que es vol mantenir la cultura de la caça de balenes, mirem de cercar un catxalot o una balena albina, armem de nou el balener Pequod, revisquem l’arponer tatuat i caníbal Queequeg i facem un concurs televisiu per trobar el millor capità Ahab amb l’única condició que no s’assembli gens a Gregory Peck. I mirem de trobar, evidentment, un nou Herman Melville que reescrigui Moby Dick. Substituir John Huston per dirigir l’adaptació cinematogràfica serà molt més complex.

Sorprenentment, l’aprofitament de la balena se centra sobretot en la cosmetologia i la perfumeria (l’espermaceti i l’ambre gris) i en la farmacologia (les glàndules endocrines i el fetge). El seu oli, d’altra banda, es fa servir en usos industrials, l’alimentació i la il·luminació. Una enormitat mamífera que presideix les mars i els oceans per ennoblir la vida allunyada de la humana, reduïda a la ínfima condició decorativa.

Val molt més fer part de la cultura maputxe i del seu mite Trempulcahue en el que quatre balenes duen les ànimes del maputxes morts a l’illa Mocha, a Xile, d’uns cinquanta quilòmetres quadrats, on s’embarquen per fer el darrer viatge. I són els llibres, que alimenten aquestes balenes que no tenen Ahab que les acuiti ni cap Melville que les perpetuï.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *