VARIACIONS

Sisena edició d’aquest cicle de concerts maresmenc. Avui mateix publico un bitllet a El Punt, amb algun comentari sobre la proposta d’aquest any. Us el reprodueixo, tal qual.

Canet Cançó

La sisena edició del cicle Canet Cançó ha engegat ja aquest cap de setmana amb l’actuació del grup Gossos. És una bona notícia que es mantingui aquesta oferta, que enllaça amb un passat gairebé mític per a la música del país i que intenta actualitzar i revestir de modernitat aquells records que avui podrien passar per romàntics. I no deixa de tenir gràcia que aquest enllaç entre el passat i l’actualitat el protagonitzin Pau Riba, acompanyat dels Mortimers en el segon concert, i el trencador Marc Parrot en el tercer. Cal aplaudir, per tant, els responsables del cicle. Tanmateix, tan contents hem d’estar per la seva continuïtat com decebuts per la seva incapacitat de créixer. Després de sis anys d’existència, tres concerts saben a poc, a molt poc. En el fons revelen que probablement el cicle subsisteix només per la tossuderia, admirable però insuficient per a la salut cultural de Canet i del país, d’un responsable polític amb pocs suports. El cicle diu molt d’aquest responsable polític i dels tècnics que té a sota, però la seva grandària diu molt poc dels recursos que dediquem a la cultura, i deixen també en mal lloc la sensibilitat global de la ciutadania, que fa poca o cap pressió per ajudar o exigir als polítics ofertes riques i complexes i segurament poc fàcils. És estranya aquesta sensació permanent d’anar a contracorrent quan es defensen ofertes culturals potents i avançades. Haurem de ser persistents en la tossuderia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!