VARIACIONS

El món segons Pep Montes

5 d'octubre de 2007
Sense categoria
0 comentaris

La Vanguardia fa amics

La renovada imatge de La Vanguardia no dissimula mals pretèrits ni tapa el biaix informatiu que aplica a determinades posicions polítiques, que va força més enllà del que seria assumible en nom de la independència periodística i, fins i tot, d’una linia editorial determinada. Una editorial d’agressivitat impròpia contra els corrents sobiranistes que es multipliquen i es desenvolupen darrerament, publicada el 24 de setembre passat, ha fet parlar molt. Tant, que 10 dies després encara genera polèmica. Ara la veu de denúncia l’ha aixecat Òmnium Cultural, que va voler contestar aquell editorial matusser amb una carta firmada pel seu president Jordi Porta. Però el rotatiu no l’ha publicat, en un acte incomprensible de negligència periodística i de negació d’una pluralitat que no hauria de quedar marginada a causa de la línia editorial del diari. A la vista que no té espai a les pàgines del diari, l’entitat ha publicat la carta al seu web. En qualitat de soci de l’entitat, però també com a amant del debat i de la discussió política, aplaudeixo la determinació d’Òmnium Cultural i de la seva presidència.

Però no és pas l’única vegada que el diari dels Godó ha estat qüestionat recentment per la negació de la paraula als qui se senten agredits per les pàgines del rotatiu. El diputat d’ERC Joan Puig s’ha sentit perjudicat per aquesta suposada manera d’actuar, i s’ha sentit perseguit periodísticament a causa, diu ell, de la seva denúncia de l’actitud del diari.

En el polèmic editorial del 24 de setembre, s’afirma que el país viu moments "greus". Em sembla un qualificatiu excessiu si del que estem parlant és del fet que determinades posicions sobiranistes es desmelenen i ho fan agafades de la mà d’algun nom relativament mediàtic. Fins i tot em sembla excessiu si estem parlant de les cremades d’imatges reials (quina bajanada!). Jo, més aviat, aplicaria la gravetat al fet que des d’un diari de referència a Catalunya es denigri l’expressió pública d’opinions polítiques, per molt que algunes d’elles tinguin un estil i unes maneres que siguin poc del gust dels de la seva corda.

Podria semblar que quan la carta d’Òmnium Cultural s’interroga sobre la possibilitat que tornin els temps de La Vanguardia de Galinsoga en fa un gra massa. Potser sí. Però si es veritat que no torna La Vanguardia de Galinsoga algú del rotatiu hauria de desdir-se d’aquell editorial. Potser estaria bé reconèixer que a l’editorialista (hi ha travesses sobre l’autor material que va perpetrar el text) se li’n va anar l’olla. Que es va excedir. Que va fer un atac injustificat a la llibertat d’expressió pública d’idees polítiques.

Però res no és casual. I si no, recupereu la portada de La Vanguardia del primer dia de la seva renovació estètica. Tenia tres protagonistes clars: el rei, el papa i el president del govern espanyol. Queda claríssim quin és el diari del poder en aquest país. Ah, i en un racó de la portada hi havia també el rostre de Frank Rijkaard. Seria per dissimular. De totes maneres, si l’holandès se sent incòmode compartint pàgina i veïnatge fotogràfic amb aquests personatges, ho té ben fàcil. Que es proclami independentista i deixarà d’aparèixer a la portada de La Vanguardia. Això sí, el semàfor vermell el tindria assegurat.

editori

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!