VARIACIONS

La revista mensual que duu el nom que encapçala aquest post és un espai de pràctica i aprenentatge periodístic per als estudiants de la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull, però s’ha convertit en els darrers anys, a més, en un eficaç mitjà de comunicació per al districte de Ciutat Vella, amb un efecte cohesionador remarcable. Els cito aquí perquè s’ho mereixen, però també perquè en el número 90 de la revista (setembre-octubre 2007) m’han dedicat un raconet, en la meva qualitat de president de l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut.

El nivell de qualitat de la publicació és desigual, i en ell s’alternen molt bons articles i algun reportatge remarcable amb peces més senzilles, correctes pel que fa a la redacció, però de díficil adscripció a cap gènere periodístic i a voltes amb una complicada pertinència. Així, de vegades s’expliquen coses que podrien ser interessants, però que queden diluïdes i difuses a causa d’un enfoc problemàtic i d’un contingut dispers. La peça que m’han dedicat, malauradament per a mi, correspon a aquest segon grup d’informacions. Era una bona ocasió per intentar explicar, un cop més, què són això de les polítiques de joventut, per quina raó són importants, i les causes per les quals els seus treballadors estan molt mal tractats laboral i professionalment. El resultat de l’article és més o menys simpàtic, però dubto que ningú que no sabés abans que són les polítiques de joventut ho sàpiga després de llegir-lo. Li podeu fer una ullada en l’arxiu que us afegeixo al final del post.

Bé, què hi farem. Atès el poc impacte mediàtic que tenen habitualment els del gremi de les polítiques de joventut, no podem fer altra cosa que agrair aquest nou granet de sorra per a la nostra causa, felicitar l’existència de la revista i el seu to general de qualitat, encoratjar-los a perseverar i animar els aspirants a periodista a continuar aprenent. M’ofereixo a fer de conillet d’índies per a aquest aprenentatge tantes vegades com calgui. Sobretot perquè recordo amb tota precisió (tot i que ja són molt llunyans en el temps) els meus estrambòtics inicis i pràctiques en l’ofici periodístic.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!