VARIACIONS

El món segons Pep Montes

23 de setembre de 2007
Sense categoria
3 comentaris

Joventut mal entesa

Una de les pressumptes qualitats de Carme Chacón, nova i estupenda ministra encimbellada a la glòria política primer per Montilla i ara pel propi Zapatero, és la seva joventut. Jo, que no sóc pas un ancià venerable ni m’hi acosto poc ni molt, em prenc la llibertat de criticar justament la seva joventut, no pas com a norma ni criteri general, sinó fixant-me únicament en la primera gran actuació que ha dut a terme en l’exercici del seu càrrec resplendent. El pla de mesures dedicades als ajuts per al lloguer d’habitatge, adreçades específicament als joves, ha estat criticat per ser, pressumptament, un calc ampliat de les que va prendre la seva antecessora en el càrrec, Maria Antonia Trujillo, de la qual s’ha dit per activa i per passiva que ha fracassat en la seva tasca, justament una de les prioritats defensades pel govern Zapatero. La manera com s’han presentant les "noves" mesures i com Chacón ha respost als mitjans per rebatre les crítiques em sembla excessivament impetuosa, poc elegant i, per descomptat, poc adequada per a algú que és, ni més ni menys, ministra.

Per molt que vulguin aportar arguments contraris, és evident que el nou pla recupera de manera central les mesures impulsades per Trujillo, per bé que les amplia, les millora (pressumptament) i les condimenta amb més gràcia. De fet, el propi Solbes ho ha dit públicament, amb elegància (aquest sí que és un gat vell) i discreció, però ho ha dit. I en les paraules que Zapatero i la pròpia Chacón han pronunciat després per negar l’evidència es llegeix també un reconeixement entre línies. I doncs? No hauria estat millor presentar el nou pla dient d’entrada que es tractava de recuperar tot allò vàlid de les mesures anteriors, ampliar-les, completar-les i obrir noves vies de treball? El pla hauria estat igual de bo o dolent si s’hagués presentat d’aquesta manera, hauria estat deferent amb la defenestrada Trujillo, i no hauria semblat que volien donar gat per llebre (jo, com que sóc bona persona, penso que, de fet, no volien pas fer-ho). Però no, com que es tracta de llançar a l’univers polític una nova estrella fulgurant, calia presentar la proposta com una petita revolució, un canvi radical, un "ara sí que anirem bé!"

He vist, durant els meus llargs anys d’experiència en la gestió municipal, molts regidors joves que en prendre possessió de les seves carteres mostraven un menyspreu total i absolut cap als seus predecessors, es carregaven tota l’obra de govern anterior a ells sense dignar-se a fer-li una ullada i, sobretot, ignorant les raons i explicacions que els podien donar els tècnics i experts que treballaven en el tema des de feia molts anys, en alguns casos més anys que els que tenia el propi regidor. I s’equivocaven, és clar. I gairebé de manera invariable, fracassaven. Salvant totes les distàncies i evitant comparacions agafades pels pèls (de fet, no crec pas que la Chacón acabi fracassant, com a mínim mediàticament), l’actitud de la nova ministra em recorda la d’aquests regidors novells i inexperts, arrogants, carregats de qualitats reals i objectives, però mancats de perspectiva i d’humilitat suficients per reconèixer que abans d’ells el món ja existia i no tothom era idiota.

La reacció de la  ministra a les crítiques rebudes confirma la meva impresió. Ha sortit d’estampida, negant la "còpia" i carregant a tort i a dret sense aturador verbal. I no fa altra cosa que obrir una guerra amb El Pais (justament amb El Pais), el diari que tothom coneix, des dels temps de Felipe González, amb el sobrenom de BOE socialista. A banda de comunicats a tots els mitjans rebatent amb tot luxe de detalls les crítiques (en el món del periodisme és gairebé una norma acceptar que a un excessiu zel en la negació d’un fet, correspon la certesa inequívoca d’aquell fet), la Chacón ha enviat una carta dedicada amb especial carinyo a El Pais. Fins i tot si penséssim que la ministra té raó en la polèmica que s’ha obert, és poc intel·ligent defensar les seves posicions dient-li a un diari de la dimensió i la influència pública de El Pais, coses com que la seva informació "rebosa inexactitudes i errores",  demanant-li "un mínimo de coherencia entre sus páginas de información y de opinón" i exigint-li "una mayor consideración a la inteligencia de sus lectores". No s’hi posa pas per poc, la d’Esplugues! Hi insisteixo: fins i tot en el cas que tingués raó (jo no ho crec pas), és molt poc intel·ligent llançar-se a una guerra oberta (haurem de seguir amb detall, a partir d’ara, les informacións de El Pais, sobre la Chacón) amb el diari de referència del seu actiu electoral.

Els navegants experts en política saben que entomar crítiques amb un somriure als llavis és gairebé més important que encertar moltes mesures de govern, i que si s’ha de rebatre manifestacions periodístiques cal mantenir la norma de ser, sempre, més elegant i discret que l’oponent en la discussió. La desmesura s’acosta amb tota facilitat al ridícul, i quan la contundència de la contesta és tan important que no deixa parar atenció en el seu contingut, s’està perdent el combat fins i tot abans de començar-lo. Errors d’inexperta. Errors de joventut, potser.

Segur que hi ha joves amb la mateixa edat que la Chacón, que en un cas similar no serien tan desmesurats i altius i que actuarien amb contenció i major habilitat mediàtica. Segurament, també, aquests joves no serien tan brillants en altres qüestions com la Chacon i arrossegarien altres defectes, per molt que els dissimulessin millor. En tot cas, aquestes i altres mancances tot sovint es suavitzen o fins i tot s’eliminen amb el temps i gràcies a l’experiència. I no hi ha altra manera d’aconseguir aquest objectiu que complint anys. Així doncs, que sigui per molts anys.

  1. L’actitud de la Chacón em recorda el tòpic aquell: si li dones una gorra i un xiulet a qualsevol indocumentat, és relativament fàcil que acabi pensant que és un mariscal de camp o un general de divisió. En aquest cas, a més, l’autoritat ministerial és real però ella tal vegada ho confon amb una túnica d’infal·libilitat. Acostuma a passar amb els alts càrrecs. Hi ha un dia que pujen amb globus i mai més prenen contacte amb la realitat. I n’hi ha que no els hi cal ni globus, ja que la realitat ni la veuen ni la miren, que es veu que fa por. Ara només falta que la Chacón ens digui que ella també té problemes per arribar a final de mes. Pep, jo crec que a aquesta no millorarà ni amb el pas dels anys!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!