VARIACIONS

El món segons Pep Montes

1 de setembre de 2007
Sense categoria
1 comentari

Amidant vacances

Segur que hi ha maneres millors de cloure les vacances, però ben segur que no és la pitjor visitar l?exposició ?Amidament de Joan Coromines?, comissariada per Perejaume, que aquests dies es mostra a Pineda. Avui mateix, dissabte, l?he visitada amb calma i sorpresa i he intentant adoptar el peculiar punt de vista de l?artista santpolenc per acostar-me d?una manera diferent a la inabastable figura de Joan Coromines. La sala d?exposicions municipal (que, per cert, va acollir durant molts anys una decrèpita oficina de correus i, encara, moltes dècades abans, una modesta i heròica escola municipal que es va dignificar i impulsar als anys 20 del segle passat durant l?alcaldia de Manuel Serra i Moret), s?obre escadussera per preservar la foscor que acompanya tot el muntatge. Dues grans pantalles audiovisuals mostren imatges sorprenents per explicar la immensitat de la tasca filològica de Coromines. En una d?elles s?observen les corbes canviants de l?onatge marí cartografiat per Perejaume, en un intent d?explicar la recerca geogràfica, constant i obstinada, de Coromines, per rastrejar paraules i sons arreu del pais. En l?altra, es mostra el sonograma del so conjunt dels topònims de les 1.332 excursions que Joan Coromines va dur a terme de 1923 a 1979, en la seva recerca filològica.

En entrar a l?exposició et donen una llanterna per tal que tu mateix et puguis conduir en la mostra i resseguir les onze llibretes en les quals Coromines va llistar les 1332 excursions que va realitzar des de 1923 per a les seves recerques. En la fotografia de més amunt hi podeu veure Coromines al costat d’un terrassà, en plena excursió. En el pany de paret oposat, els impressionants cedularis que acullen més d?un milió de cèdules o fitxes dels diccionaris etimològic català, castellà, aranès i toponímic, donen fe de l?enormitat de la tasca de Coromines.

En un plafó de l?exposició, s?explica la lògica de Coromines a l?hora de planificar i llistar les seves excursions, i aclareix que l?indret amb que bateja cadascuna d?elles és només una de les poblacions o paratge que dona peu, cada vegada, a un llarg recorregut geogràfic. Per exemplificar-ho, recorre a l?exemple de l?excursió que el filòleg va batejar amb el nom de Bovera, municipi de les Garrigues que serveix per donar inici a un llarguíssim recorregut filològic per les terres de ponent.

I la casualitat vol que justament ahir jo mateix estigués llegint el memorable capítol de La victòria de la creu, novel·la de Miquel M. Gibert, guanyadora enguany del Premi Crexells de Novel·la que concedeix anualment l?Ateneu Barcelonès, en el qual Crisòstom Albalat, rector de la Bovera el 1874, denunciava davant de Déu i dels parroquians, en el transcurs del funeral del Cirineu, mosso gros de la baronia de la Granadella, el deshonrós i immoral comportament de la galdosa noblesa catalana, exemplificada en don Constantí i don Ròmul d?Espinós, barons successius de la Granadella, la història familiar dels quals és l?eix d?aquesta magnífica obra literària. La feliç coincidència, servida per la vila que a mitjan segle XX donava eines i arguments a Joan Coromines i que gairebé un segle abans proporcionava un dels protagonistes i un punt àlgid de la novel·la de Gibert permet, així doncs, oficiar la trobada involuntària de dues fites d’aquestes vacances meves, que ja toquen a retirada.

Dilluns donaré per exhaurides aquestes vacances, quan inicïi nova jornada laboral a l?Ateneu Barcelonès, i segurament tornaré a recordar l?exposició  sobre Coromines quan vegi a la segona planta del casal de la Canuda l?obra Pa d?or, de Perejaume, en la que, amb una tècnica similar a les cartografies marines que ara es mostren a Pineda, desgrana qualitats estètiques del pa dor, ocultes a simple vista. I potser, fins i tot, em recordaré, per inducció, de les divertidíssimes estones que he passat aquest estiu llegint La victòria de la creu, cosa que hauré d?agrair sense excusa possible a Miquel M. Gibert tan aviat com el vegi, espero que ben aviat, per les sales i passadissos de l?Ateneu

I potser em vagarà d’explicar, trista notàlgia de dos dies enrera, a qui ho vulgui escoltar, que durant aquest mes d’agost, temps de descans, de fet he descansat ben poc, perquè he llegit molt, he caminat molt, he xerrat molt, he jugat molt, he voltat molt, he fet força quilòmetres i he rigut i gaudit de valent en unes vacances, que no un estiu, que ja s’acaben.

I tornem-hi, que no ha estat res.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!