marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

5 d'agost de 2019
1 comentari

EL CONSTANT “FER BELL” DE COSME AGUILÓ

Avui, a ple dia, sota una calor ofegadora, a Santanyí, amb el meu preceptor en cap que em sol·licitava una joguina no massa cara per incorporar al seu fons cove, m’he topat venturosament amb Cosme Aguiló, el santanyiner d’arrel, doctor en filologia catalana, que no es cansa d’assocar (en el sentit de subjectar ben estret) i de fer arrelar tot el que estudia, que no és poc, sobretot toponímia.

Ben aviat m’ha convidat a anar a ca seva per fer-me a mans els darrers treballs que ha publicat i mentre hi anàvem parlant d’això i d’allò tornava a dir-me que Santanyí ha donat i concentra des de fa molts d’anys –i retorna la referència constant de Bernat Vidal i Tomàs- noms capitals tant en la literatura catalana com a altres àmbits d’allò que hauria de seguir sent, sense cap mena de recança, el saber. En aquest sentit, considerar que tots ells, escriptors, historiadors i altres creadors, conformen el mite de Mondragó, per mi  no és cap exageració.

De les obres que m’ha regalat he començat per dos treballs breus però ben sucosos –Cosme Aguiló escriu amb molta cura i amb la intenció clara que el lector aprengui, no s’avorreixi i passi gust: “Les notes esparses sobre el parlar de s’Alqueria Blanca”, inclòs en el programa de festes d’aquest poble d’enguany; i “Reflexions a l’entorn d’alguns exemples de discurs repetit” inclòs també en el programa de les fetes  de sant Jaume d’enguany, de Santanyí.

El primer perquè els meus preceptors són curiablanquers i m’agradaria que ho fossin a tots els efectes i amb els màxims afectes. I el segon perquè me n’ha avançat algun indici i tot d’una m’ha fet gola. I d’aquest darrer no m’ha deixat d’aleshores ençà la sentència cosmeaguiloniana que diu:  “… la llengua ens fuig a bots de llebre encalçada i les expressions tradicionals s’acantonen en els bastions dels cervells entrats en anys”. Fugir a bots de llebre encalçada segurament  assegura l’escapada, clar. I també aquesta altra: “Recordem de l’àmbit dels juristes l’afirmació “és més tort que la justícia”, que en el parlar col·loquial es diu amb l’article estàndard i que recentment es revesteix d’una incomprensible actualitat”.

I de l’article curiablanquer em qued amb: “La gent d’edat encara recorda l’expressió “fer bell” del llenguatge de les eres que significava, quan batien, “netejar l’era en acabar el dia”.

I, efectivament, Cosme Aguiló, com tants altres santanyiners, és un gran constructor –i instructor!- de bellesa que no atenem ni com es mereix ni com necessitam.

RILKE, TORRES
29.12.2023 | 3.29
QUI MENJA CARN HUMANA
12.03.2022 | 12.46

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.