VARIACIONS

Per molt que m’ho expliquen no aconsegueixo entendre perquè ara, després del Debate sobre el estado de la nación, el PSOE és la bomba i Zapatero torna a ser el rei del mambo. Què ha canviat entre els dies depressius durant els quals tothom veia a venir un triomf electoral del PP i una resignada aixafamenta socialista i l’actual estat d’eufòria socialdemòcrata? M’esteu dient, de debó, que una bona sessió parlamentària és suficient per donar la volta a tots els pronòstics, ensorrar la dreta i elevar l’ànim del món socialdemòcrata? És possible que tots els mals descrits i analitzats fins al detall hagin quedat guarits per una brillant peça oratòria? M’he de creure que les perspectives de triomf inaturable del PP han quedat estroncades per una intervenció desafortunada (una més, diria jo) del senyor Rajoy?

És una bona notícia que la bona pràctica parlamentària recuperi el seu pes i que es valori en la justa mesura les capacitats oratòries del primera espasa del PSOE i les habilitats redactores i tacticistes del seu equip de negres. De fet, el nivell del debat en seu parlamentària havia decaigut tant que fins i tot feia vergonya escoltar els intercanvis de grolleries, les esbroncades infantils i la permanent falta d’educació dels senyors diputats. Era tanta la mediocritat dels qui han de regir el pais que no es pot rebre d’altra manera que amb una certa alegria el fet que, per fi, l’èxit en el debat es decanti de la banda del qui recupera una certa elegància, una correció en les formes i una brillantor remarcable en l’exposició d’idees i arguments. Que un parlament serveixi per al que ha estat concebut no deixa de ser una bona notícia.

Però aquesta alegria formal no és suficient per entendre com és possible que una única bona intervenció parlamentària serveixi per fer girar la truita. Rajoy és més dolent ara que abans? O és que abans no ens havíem adonat prou de tant dolent com era i ara floreix la veritat? Tan estupendament ho ha fet Zapatero en aquest debat? O és que abans no estava tan ensorrat com semblava? Tan malament està el debat d’idees i projectes que amb un únic dia de correcció dialèctica n’hi ha prou per avalar un bon governant i per ensorrar una pèssima oposició? Amb tan poc ens conformem? Per tornar a votar Zapatero els espanyols només li demanen un bon debat parlamentari al cap de l’any?

I deixeu-me afegir la darrera pregunta: tanta eufòria socialista és deguda realment només al resultat del debat, o hi ha alguna cosa inflada per la banda dels mitjans de comunicació? N’hi ha prou amb un sol debat per obviar tots els errors i per ressaltar els èxits? En això consisteix el triomf polític?

Segur que tot plegat és més complexe que això. Però no em negareu que n’estem fent un gran massa. Una bona oratòria i una bona capacitat de brega en un debat és exigible a un governant, però ha de ser un ingredient més de la seva ampla i compelxa tasca. No pot ser que repartim aprovats només per haver endevinat el to i el contingut en un debat. En un de sol.

Rajoy, ja ho veus, has de ser més simpàtic. Així tots ens creurem que els teus tics d’extrema dreta són broma i que la teva obsessió malaltissa amb ETA i la política antiterrorista és una simpàtica característica del teu caràcter panxacontent. I, sobretot, ens adonarem que l’anticatalanisme que propaga el teu partit fins a l’extenuació no és altra cosa que un acudit per explicar entre amics. Fixa’t en el Zapatero, home, que ens cola el que vol amb un bon parell de…. somriures ben distribuits i amb un discurs ben llegit. Mai ningú no havia aconseguit tant amb tan poca cosa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!