VARIACIONS

El món segons Pep Montes

21 de juny de 2007
Sense categoria
5 comentaris

Màsters de l’univers, 10 anys després

Segurament als no iniciats els costarà d’entendre-ho, però les explicacions racionals no són suficients per arribar a copsar el fet extraordinari i irrepetible d’una trobada d’energies diverses, de colors i matisos completaments diferents en un mateix espai i en un moment únic. Quan la confluència té lloc es genera un univers complet, amb lleis i lògiques particulars, només assumibles per als que hi han estat implicats i en són part constituent. Són els únics que poden interpretar amb correcció i justícia el fenòmen singular de la connexió, els únics que poden arribar a abastar la seva unicitat, la meravella de l’encaix, el miracle de l’entesa; són, és clar, els màsters de l’univers.

La trobada primigènia va tenir lloc ara fa deu anys, quan un grup de persones heterogeni, complexe i aparentment casual va coincidir en una mateixa aula. Hi havia gent del món de la música, del món del teatre, del món de les arts plàstiques, del món de la comunicació, del món de la gestió pura i dura i, en general, del món de la faràndula, en el sentit més extens i generós del terme. D’origens i recorreguts diversos, amb prioritats variables, amb projectes personals diferents i fins i tot oposats, amb punts de vista en ocasions contradictoris i, malgrat tot, imperfectament compatibles. Ningú no li demanava cohesió com a grup, ningú no n’esperava cap èxit col·lectiu i ni els més optimistes pensaven que la cosa (fos quina fos) hagués de ser de llarga durada (ni tan sols de durada modesta).

I resulta que, contradient inèrcies i circumstàncies, s’entesten a repetir, amb periodicitat variable però amb constància sorprenent, la connexió singular, l’encaix gairebé metafísic. Sempre hi ha un (À)ngel(s) providencial que s’encarrega d’alterar coordenades d’espai-temps per propiciar una nova confluència i, un cop encesa l’espurna, la flama corre ràpida fins a esclatar en una nova trobada. Deu anys després, caparruts, encara diuen que són gestors culturals, i troben normal, gairebé lògic, el fet extraordinari de trobar-se més o menys cada dotze mesos per actualitzar memòries col·lectives i per reordenar composicions de lloc personals.

Sempre hi ha un desplegament considerable de menges opípares, i quan la perspectiva profunda dels seus ulls és interferida per ampolles de vi que es van buidant a un ritme raonablement alt (tampoc tantes, no us penseu), comencen a desplegar-se els elements i continguts constitutius del gran miracle universal. Comencen per explicar-se com va la parella, el ritme vertiginós a què creixen els fills, la última empresa que han ensorrat o que han fet florir esplendorosament i la darrera emoció artística que han viscut. Després posen damunt la taula armes de professional i es submergeixen en el repàs dels respectius projectes, destacant les grans dificultats (inherents al món eteri de la cultura) i els gaudis íntims i desbordants que només es poden explicar en franca complicitat. Després s’eleva el to i comencen a rebre garrotades les patums incontrovertibles del món de cultureta i culturassa, els racons públics de les quals són despietadament mostrats i durament reconvinguts. I a la fi es llepen les ferides mútuament si en el desplegament de força crítica algú ha patit algun dany colateral, inevitable quan la tertúlia assoleix el to mordaç i sarcàstic de rigor, sense el qual no hi ha aportació realment interessant al món de les idees.

I a la fi, satisfets, intel·lectualment sadollats i culturament estimulats, es lliuren a la intimitat i es transformen en romàntics impenitents. És llavors quan diuen allò que és inaudit que deu anys després encara trobin coses en comú, que amb tantes anades i vingudes es conservin "carinyo" a prova de bombes, que ningú no s’ho hauria imaginat, que en un plis plas recuperen complicitats malgrat els mesos de distància física i mental, i que malgrat tot, l’amor absolut opera també en els màsters d’aquest univers particular.

L’última eclosió d’energies universals dels màster va tenir lloc dijous passat, i van triar per a la nova escenificació l’espai de tertúlies de més solera i prestigi a Barcelona: l’Ateneu Barcelonès (i què voleu, un sempre escombra cap a casa). Hi va haver pastís de celebració de la dècada i a més d’un se li va acudir que la història d’aquests deu anys de més d’una vintena de recorreguts professionals particulars, salpebrats amb sorprenent i contundent constància per les trobades-connexions puntuals, podrien ser, també, si algú s’animés a posar-ho sobre paper, la història paral·lela, crítica i críptica, agosarada i una mica gamberra dels darrers deu anys de gestió de la cultura en aquest pais.

I si algú creu que aquesta darrera afirmació és massa agosarada i la vol discutir, que monti una tertúlia tan potent, longeva, sincera, guapa, corrosiva i simpàtica com la nostra i que pari paciència perquè li portem força avantatge. Tot un univers d’avantatge. I que ens vagin al darrera.

  1. Pep, ni jo mateixa ho hauria explicat més bé (més sessions a la Sala Pompeu Fabra, necessitaria jo!!!).

    GRÀCIES per la petitíssima part que em toca!!!!!!!!!!!!

    Només puc afegir que aquests 10 siguin només el principi. Encara ens queda molta corda (i molts sopars!).

  2. "Jo també hi era!" hauríem de dur avui escrit a la samarreta, amb un somrís d’orella a orella. Gràcies per la crònica, Pep. Al menys haurà quedat immortalitzat a la Xarxa si és que no ens atrevim finalment a fer el llibre…

  3. Pep, quina sorpresa més agradable, realment tens molt a dir……… aquest any amb la teva col·laboració ja sortim al blog, per alguna cosa ens autodenominem "Màster de l’Univers", fins aviat,

  4. Ara anem pels 20… però d’un en un, així més trobades,  gresca i xerinola.

     

    Si ja ens vas deixar sense paraules en la redacció de la invitació al “xeflis”, ara  ho remates. Vols dir que no hauràs de treure algun llibre aviat…  Si mes no,  els màsters el comprarem. Aquesta aptitud ja et ve de lluny, però des de que estàs a l’Ateneu… t’estàs superant. Una abraçada

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!