VARIACIONS

El món segons Pep Montes

8 de maig de 2007
Sense categoria
0 comentaris

La nova Secretaria de Joventut. A veure si ara sí!

L’estranya i accidentada història de la Secretaria General de Joventut de la Generalitat ha obert recentment un capítol que, potser, és un un pèl més esperançador que els seus precedents. Tot i que en la seva reubicació des del Departament de Presidència fins al d’Acció Social i Ciutadania ha perdut centralitat i s’ha deixat pel camí el "General" de la seva denominació (ja no és una Secretaria General sinó una Secretaria, a seques), sembla que hi ha aires d’una nova racionalitat en la seva gestió. Queda clar que no es podrà cantar definitivament les seves excel·lències fins que el temps i les actuacions les confirmin, però sembla que, de moment hi ha alguna cosa semblant al sentit comú que, a poc a poc, es va acostant fins al carrer Calàbria. I una de les recents bones notícies que cal rebre amb optimisme és el nomenament de Montse Perals com a responsable de l’Observatori Català de la Joventut (la podeu veure a la foto). Dona jove, és clar, però constrastadament eficaç, d’actitud humil i poc donada a exhibicionismes, amb una gran capacitat de treball. A més, la darrera reestructuració de la Secretaria, tot i que no ho acaben d’explicar amb claretat de portes enfora, sembla que va en la direcció de reforçar els continguts i la capacitat d’actuació de l’Observatori, de manera que el càrrec que recentment ha ocupat Perals es revaloritza sobtadament.

En la política governamental de joventut subsisteixen, com no podria ser d’altra manera, riscos i vicis que cal seguir denunciant, però els recents contactes que he pogut mantenir amb la casa sembla que garanteixen una major capacitat d’escoltar i atendre opinions que no siguin les dels manaires tancats als despatxos. Donen, de moment, un cert bon rotllo. I el tarannà del Secretari General, Eugeni Villalbí, i de Montse Perals, hi ajuden força.

No puc estar-me, malgrat tot, de recordar que segueixen amb la "marca" publicitària de les polítiques d’emancipació com si fossin la salvació de tots els mals haguts i per haver, i prometen inversions per crear xarxes d’atenció als joves per garantir la seva capacitat d’independitzar-se via suport laboral i en habitatge. Esperem que aniran rebaixant plantejaments a mesura que s’enfrontin amb la dura realitat i tendiran a unificar possibles i hipotètiques xarxes d’atenció als joves en una de sola que continüi mantenint algun grau remarcable de protagonisme per als injustament maltractats serveis d’informació juvenil.

Un altre dels vicis que fan de mal dir és aquesta malaltissa voluntat de confiar càrrecs de responsabilitat únicament a gent molt jove. No es tracta de marginar els joves de la capacitat decisòria, però tampoc no es tracta d’elevar gent a càrrecs exclusivament en funció de la seva minsa edat, ni tampoc de renunciar a l’experiència i la capacitat de treball contrastada dels que fa mil anys que breguen amb les polítiques de joventut. Cal esperar que no siguin tan carques ni tan paternalistes com per pensar que els professionals de les polítiques de joventut han de ser únicament i exclusivament joves.

D’altra banda, continuo pensant que en els càrrecs amb capacitat rellevant de decisió de la casa no hi ha pràcticament ningú que tingui una mínima experiència contrastada en la gestió de serveis directes als joves. És a dir, que trobo a faltar gent que s’hagi enfrontat als problemes reals i quotidians de la gestió de les polítiques de joventut en els càrrecs que han de marcar les directrius d’aquestes polítiques. No cal que tots hagin pasat, per exemple, per l’administració local, però estaria francament bé que algún tècnic bregat en la quotidianitat tingués veu i vot a l’hora de marcar directrius, estratègies i pressupostos.

Ei, ja veieu que no me’n puc estar. Em proposo fer un post elogiós dels nous responsables de la política de joventut, i no faig altra cosa que enumerar pressumptes errors. Ja em perdonareu, però em costa baixar del burro.

En tot cas, i mercès als contactes esperançadors que he tingut recentment amb algun responsable d’aquesta nova Secretaria de Joventut de la Generalitat, tinc la impressió que potser algun d’aquests defectes que em posen dels nervis s’aniran frenant i, fins i tot, desapareixent. Estaria bé, oi?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!