L’Ateneu Barcelonès ha fet jornada de portes obertes aprofitant la diada de Sant Jordi i tothom que ho ha desitjat s’hi ha colat. L’aire fresc ha passejat per la casa, i un munt de personatges poc habiutals al Palau Savassona hi han tret el nas. La majoria quedaven meravellats en descobrir el jardí romàntic i molts es preguntaven com és que aquesta casa (docta, segons la tradició) no és més coneguda entre els barcelonins. Passin, passin, i vegin la seu de les lletres, el refugi de les paraules, els racons de la història, les esquerdes de l’excel·lència.
Des de TVE han enregistrat unes imatges i un parell d’entrevistes, tot simulant una connexió en directe, i ressaltaven que tothom que ho desitjava podia pujar a l’escenari de l’entrada de carruatges, sense condició prèvia, per llegir Rusiñol i la seva Auca del Senyor Esteve. No cal tenir noms i cognoms, no cal estar tocat per la gràcia de les lletres, només cal tenir-ne ganes i algun gust per la lectura. Els de BTV, en canvi, en la seva connexió han destacat que els visitants, avui, podien resseguir tots els racons de la casa, sense limitació de temps ni d’espai. Han ensenyat la biblioteca i han recordat que a l’Ateneu la literatura és realitat. O que la realitat es torna literatura.
I sembla que també ho ha entès l’alcalde. Ha signat llibres i llibres al jardí, al costat d’Oriol Bohigas, i ha rigut de valent tot entomant floretes i crítiques (que de tot hi ha hagut). Ell també ha llegit el seu fragment de l’Auca… i ha fet ressonar la seva veu a les voltes de l’Ateneu, amb passió d’actor, amb ganes d’agradar. La campanya, ves per on. Després d’ell ho ha fet també Carles Martí, el regidor de Cultura de l’Ajuntament, i ha rematat el quartet inaugural Oriol Bohigas.
El primer, però, ha estat Miquel M. Gibert, guanyador del premi Crexells de Novel·la d’enguany, amb La victòria de la creu. Aquest home mereix capítol especial. No puc valorar la seva qualitat literària (tot i destacant que, de moment, no n’he sentit altra cosa que elogis) perquè encara no he llegit la novel·la (aviat hi posaré remei). Però puc assegurar que he conegut poques persones més amables, humils i bonhomioses. Es desfà en elogis cap a la institució, i ho agraeix tot, absolutament tot. Quan ha fet el pregó ha patit de valent, perquè al poc hàbit de parlar en públic hi ha afegit un nerviosisme evident. Però el contingut del seu pregó ha estat magnífic. Ha fet una defensa de la tradició literària i de la necessitat de reconèixer valors en la pròpia literatura i de dotar-la d’instruments socials, econòmics i polítics per situar-la en el punt en què exactament la vulguem els seus parlants i especialment els seus conreadors excelsos. I en aquest darrer cas, ha fet ús de Josep Maria de Sagarra, figura que ha reivindicat en el seu parlament. Tot i que la forma ha estat una mica feixuga, el contingut del seu text ha estat brillant.
Ara són dos quarts de set. Ja som en la vuitantena de lectors espontanis de l’Auca del senyor Esteve. Fins a les deu del vespre, moment en què es preveu la finalització de l’event, es calcula que n’hi passaran almenys cent vint. De moment la lectura ha estat ininterrompuda, i sempre hi ha hagut algú disposat a superar la vergonya i enfrontar-se amb el micròfon i el públic. Fins a les vuit del vespre sembla que hi ha llista d’oradors garantida. D’ara fins llavors hem d’anar pescant adeptes per a la feina agradosa de salvar els nostres textos literaris; per a llegir-los, però també per a dir-los.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!