VARIACIONS

El món segons Pep Montes

2 d'abril de 2007
Sense categoria
1 comentari

Cròniques del submón (II)

Reprenc la meva singular passejada per les fondàries del metro barceloní i retrobo el noi que fa uns dies em va fer a mans (a mi i a dotzenes d’altres passatgers suburbans) un paperet anunciador de la solució a les dotzenes de problemes que atenallen la meva vida personal, i que vaig reproduir en un post. Aquesta vegada, però, no m’informa de les extraordinàries capacitats sensorials del mèdium Profesor Baco, sinó de l’espectacular eficàcia curativa del Maestro Mamadu. Em pregunto si aquest noi té l’exclusiva de la distribució publicitària de curadors i bruixots postmoderns, o bé si és simple agent d’una organització benèfica que procura solució a tots els mals ciutadans. I posats a destapar dubtes, em pregunto si aquesta mena d’ofertes del més enllà són una excentricitat en la Barcelona de moda, Meca del turisme de shoping i de les partys internacionals de cap de setmana, o bé si és un element més de la construcció mediàtica de la ciutat, perfectament integrat en el sistema de compra-venda de felicitats, necessari per mantenir l’equilibri, en època de rebaixes postmodernes a l’hora de buscar sentit o sentits a la vida i les seves variacions.

Però pot resultar fins i tot obscè que em faci preguntes d’aquesta mena en el primer graó d’una setmana santa que es concep avui, justament, com a mètode infalible per airejar neures amb l’esperança que els encaparraments quotidians trobin algun bàlsam miraculós. I són gairebé miracles els que ens ofereix, precisament, el Maestro Mamadu. Fixeu-vos-hi, això és el que diu el seu paperet publicitari, lliurat en segona entrega i en la penombra dels passadissos del metro pel meu subministrador personal de solucions infalibles:

MAESTRO MAMADU

VIDENTE MEDIUM CURANDERO AFRICANO

El gran ilustre mas consultado de España con rapidez, eficacia y garantia

Especialista en problemas de amor, potencia, suerte y loteria

El poderoso mago con más de 30 años de experiencia en todos los campos de la magia, heredado de sus antepasados. Viene de una nación más conocedora del budú africano, ha resuleto miles de casos difíciles en todo el mundo. No espere más y deje de seguir sufriendo, pídale ayuda, él resuelve todo tipo de problemas por difíciles que sean. En el trabajo, suerte, amor salud, adelgazar, impotencia sexual, protección de la familia, enfermedades crónicas, atracción de clientes en los negocios, protección contra todo tipo de males. Si su pareja querida le ha dejado no dude en contactar con el maestro para devolverle la felicidad, tengo solución donde otros fallan, la recuperación de su pareja inmediata.

Resultado al 100% en 72 horas y todos los demás resultados en 7 días como máximo.

Tiene los espíritus mágicos más rápidos que existen en toda clase de magia espiritual y poderosa, también acepta trabajo por correspondencia en caso de no poder desplazarse al lugar, no dude en llamar al número que cambiará su vida.

Com sempre, us estalvio telèfons i adreça, no fos cas que el tal Mamadú intentés captar-me com a publicitari de les seves solucions màgiques.

  1. Pep, aplaudeixo aquests posts suburbans!

    Comentes el turisme i els partys internacionals. Us explico una observació de submón. Dissabte, 22 hores, línia groga, estació Urquinaona. Un grup de 8 dones britàniques (d’edat madura-madura) set de les quals lluïnt unes antenes de plàstic muntades en una diadema, al final de les quals s’hi branda una reproducció fàl·lica de gust més que dubtós. Una d’elles, la pressumpta futura núvia, amb una miniatura de vel al cap i un escapulari gegantí al pit on una L s’il·luminava amb leds vermells. Se suposa que la gràcia és que és una aprenent de muller i tot plegat. Parlaven a crits, i era evident que feia estona que el fetge de totes elles treballaba a ple rendiment. Crits, cançons. Amb el meu anglès de nivell patillero vaig entendre que els temes i les converses es centraven únicament en el tema tant tòpic de la mida. Van baixar a Vila Olímpica. No sé si justificadament, però vaig sentir angúnia, vergonya aliena i aquella sensació que descriu Alex de la Iglesia al seu llibre "Payasos en la lavadora" que és "asco-miedo". Doncs això.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!