Arramsamsam, arramsamsam / Guli, guli, guli, guli, guli / Arramsamsam / Arabi, arabi / Guli, guli, guli, guli, guli / Arramsamsam… Més o menys així cantàvem i mig ballàvem quan volíem ser quelcom més que infants sense tenir-ne les eines de la consciència necessàries. Aleshores no sabíem què volia dir aquella mena d’embarbussament que no treia cap enlloc i quan ja ens queia lluny la infància vàrem saber que es tractava originalment d’una cançó marroquina considerada malavesada.
Avui, amb el meu preceptor menor l’he tornada a sentir, a aquesta cançó entremaliada. Ha demanat clarament “Mic” i “Aramsansan”. Així, al youtube de la televisió hem cercat en Mic cantant la cançoneta i ves que l’hem trobada. Ell ja l’havia vist i sentit a casa seva i venia amb la lliçó ben apresa.
Mirant com seguia la veu i els gestos d’en Mic i en Cincsegons he vist clar que entenia perfectament el que volia dir, que s’adeia perfectament a la seva llengua de pedaç i que si em costava entendre la cançó tenia un problema molt greu que ell, lamentablement, no podia resoldre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!