VARIACIONS

El món segons Pep Montes

13 de març de 2007
Sense categoria
0 comentaris

Vigó, t’hem captat

Parlo en primera persona del plural i us he de dir que no sé ben bé a qui em refereixo amb aquest subjecte col·lectiu, perquè això del món dels blocaires és una cosa estranya i amb la qual prefereixo conservar un cert escepticisme. Dic que hem captat en Vigó perquè aquest home tremendo ha decidit construir un bloc  i s’ha afegit a la comunitat virtual, en la qual no som pas pocs. I com que sóc xulo de mena, m’atreveixo a donar la benvinguda al Joan Vigó en nom de tothom. Què collons! Que en Vigó tingui un bloc és bo. És bo, en primer lloc per a ell, perquè em sembla que, a banda d’expressar inquietuds, es fotrà un bon fart de riure de tant en tant, penjant al ciberespai idees i opinions per a les quals no sempre es troba l’espai ni el moment adequat. I quan algú arriba a algun grau remarcable de satisfacció, no hi ha res com riure. I em sembla que en Joan, quan riu, riu de debó. Satisfet, vull dir. No pas per quedar bé. I a mi em passa que quan acabo de lligar un parell de frases ben parides em venen ganes de riure. I em fa l’efecte que a en Joan li passa alguna cosa semblant.

Que en Vigó tingui un bloc és també bo per als qui de tant en tant fem una escombrada pel submón cibernètic buscant alguna cosa diferent. Per als que no ens conformem amb alguna opinió política esporàdica, fotocopiada dels manuals de partit, esbombada amb l’agressivitat d’un hooligan i sacralitzada com a veritat absoluta, trobar algú que escriu coses pel simple gust d’escriure està bé. I de vegades t’agraden les coses que diu, i de vegades et repategen, i de vegades no hi entens un borrall. Peró si te’l creus, encara que no sàpigues que cony vol dir, és que hi ha una actitud darrera de l’escriptura. Algú que vol dir alguna cosa perquè tindria mal de ventre si no la digués, que es desborda en les pròpies paraules perquè li brollen del cervell a una velocitat clarament superior a la capacitat de fixar-les en un paper….. en un bloc. I jo diria que a en Vigó li passen aquestes coses. I a mi em carrega les piles trobar gent que li passen aquestes coses.

De vegades és excessiu en les seves opinions i en la seva forma. Però jo diria que pràcticament sempre és apassionat. I si de tant en tant és un pèl tendre, jo crec que això fa que se li pugui perdonar tot desbordament. I ve de gust llegir-lo i riure amb ell. De pura i simple satisfacció. Llegiu en Vigó, cony!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!