LA RIALLA DE LA SOMERA

No havia caminat tant com per justificar el mal que sentia damunt els dos peus ni en cap moment del matí havia notat cap molèstia produïda per les sabates que presagiés aquell dolor tan intens com estrany. En les darreres passes -una cinquantena- que li faltaven per arribar a casa, el dolor augmentà fins a fer-se insuportable, tant que li constà déu i ajut arribar al dormitori, seure’s a l’espona del llit i treure’s amb molta dificultat les sabates.

Tot i el dolor, seguia sense poder-se desfer de les seqüeles de la discussió que havia tingut amb una companya de feina. “La somera”, li deia d’ençà d’una enganxada que tingueren mesos enrere essencialment estúpida i que es posà de 0 a 1000 en cinc segons. I si ella tenia la llengua fresca, ell la tenia molt falaguera, i de dir-se beneits d’entrada passaren tot d’una als insults més desagradables. El seu cap els cridà a capítol, clar, i de la reunió d’urgència en sortiren amb el ferm compromís d’ignorar-se mútuament. I així ha estat fins avui, quan s’han trobat cara a cara en el corredor d’entrada del departament. S’ignoraven, efectivament, però sabien que ocupaven un lloc en el despatx i se sentien, i es coneixien el perfum, el d’ella, per ell, massa fi per a una fera ferotge com ella i el d’ell poc menys que oiós per a ella. Ella no podia sofrir la seva superba autosuficiència i a ell li pujava perillosament la tensió en sentir el seu riure estentori i histèric. I avui s’han trobat la mirada probablement sense voler i en haver-se-la trobat ni un ni altra l’ha defugit . Avançaven decidits pel corredor i a cada passa afegien ganivets a l’esguard. Ell convertia les mans en puny i ella afermava les dents com si anàs a col•lidir amb un meteorit. El frec dels colzes, en topar-se, no ha pogut ser més de vellut però ella ha aprofitat la fricció gairebé imperceptible per deixar caure la carpeta que portava per fer veure que ell la volia provocar o qui sap què, agredir-la per ventura. La carpeta no havia tocat en terra i ja s’han sentit els primers insults d’ella i el retop gruixut d’ell. L’alçada d’ell, supera el metre noranta, enfront de l’esquifit metre cinquanta d’ella, no es notava mentre es dedicaven els epítets més menystenidors nas per nas. Els crits, clar, han convocat tot d’una quatre companys que els han separat en témer que no hi hagués temps mort entre els insults i les mans.

Ella ha optat per anar directament al director general i no ha tornat al despatx en tot el matí, i ell se n’ha anat al bar on acostuma a fer el cafè matiner, just davant del departament, per mirar d’apaivagar la sulfuració que l’ha fet suar com un brau. En tornar al despatx, havent passat mitja hora llarga i haver-se begut dues ampolles petites d’aigua, ha vist una nota de l’administrativa enganxada a la pantalla del portàtil que li indicava que anés a veure urgentment el director general. Li han obert un expedient disciplinari, li ha dit el cap amb molta severitat. Ell només ha assentit i ha demanat si es podia retirar. En sortir se’n fotia, d’aquella decisió correctiva, li preocupa molt més la fila que feia amb la camisa enganxava al cos per la suor, que no es retia.

Li ha costat molt llevar-se les sabates per la inflor dels peus. En treure’s la dreta, ha deixat un bassiotet de sang com a penyora. Espantat, s’ha tret l’esquerra i també ha deixat un bassalet bessó d’un roig intens. Tornant a suar com un brau, s’ha tret els calcetins i s’ha vist els peus exageradament inflats i ensangonats.

Ha mirat d’aixecar-se per anar al bany i rentar-se els peus i no ha pogut; com si l’haguessin clavat al llit. I els peus li segueixen rajant sang per dos forats que els travessen dalt a baix. I com més lentament ragen, més immobilitzat se sent i ben aviat no es nota ni les mans ni l’alenada. I a l’hora de pegar un crit auxiliador, li surt la rialla estentòria i histèrica de la companya a qui diu “La somera”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *