VARIACIONS

El món segons Pep Montes

12 de desembre de 2006
Sense categoria
2 comentaris

Els Ministerios són una altra cosa

No recuperat encara de la sorpresa d’haver aconseguit del Ministerio de Industria l’aprovació d’una subvenció considerable per a inversions tecnològiques en el camp de la programació cultural a Catalunya a través d’un programa específic de l’Ateneu Barcelonès, em disposo a justificar l’ajut per tal que ens el facin efectiu. La data límit per a l’entrada dels documents és el 15 de desembre, i nosaltres ho tramitem el 4 de desembre; anàvem, per tant, sobrats. El procediment per fer-ho, si no vols arriscar-te a enviar originals de factures per correu (amb el risc evident d’alguna pèrdua) és entrar-ho per registre a la Delegación del Gobierno en Barcelona. No ens vam estalviar la cua pertinent a la porta d’aquest estrany engendre governamental, però el tràmit es va realitzar correctament. I ens quedem tranquils i satisfets per haver obtingut recursos estatals.

Però aquest mateix matí, una sinistra trucada directa des del Ministerio de Industria ens adverteix que el termini per a la justificació finalitza el 15 de desembre i que encara no hem fet el tràmit pertinent. Els expliquem amablement i amb un castellà de Valladolid que ja hem fet el tràmit a la Delegación del Gobierno i…. la senyora ens talla sobtadament, i amb to de dignitat ofesa ens assegura que des de la Delegación, la documentació no tardarà menys de vint dies a arribar al Ministerio i que, per tant, s’haurà superat el termini del 15 de desembre. Atònits, li diem tímidament que pensàvem que en entrar-ho per registre a la Delegación n’hi havia prou. I què més, ens contesta. Allò important és que ella tingui els papers damunt de la seva taula abans del dia 15, i la resta són falòrnies. De bona fe com som, entomem la bronca telefònica i intentem resoldre el tema després de penjar l’auricular. L’única manera de fer-ho és enviant un missatger directament a Madrid. Però…. ja no tenim els originals de les factures perquè s’han tramitat a la Delegación… Què fem? Perdem la subvenció, una fita històrica en la nostra recerca de recursos?

A la fi, optem per la tècnica de la indignació. Agafem altre cop el telèfon, demanem per la senyora en qüestió i li diem que què s’ha cregut, que nosaltres hem tramitat la justificació de la subvenció en un organisme oficial, tal com s’especifica a les bases de la convocatòria, que ningú no ens ha advertit d’un temini diferent…. i la senyora ens talla per dir-nos que tenim raó. I per sorpresa nostra modifica radicalment el to sever de l’anterior trucada per adoptar una veueta angelical i ens confessa que, efectivament, ho hem fet correctament, però que ella voldria tenir els papers abans del dia 15 damunt de la seva taula per preparar els expedients aviat i evitar que se li acumuli la feina en els dies d’abans de les festes nadalenques, quan ella necessita una certa tranquil·litat per preparar les celebracions, i comprar regals i…

Entendrits, li diem que es tranquilitzi, que no ens posi pegues, i que per ajudar-la ja li farem un fax amb la relació de factures i documents tramitats per tal que ella vagi preparant l’expedient a l’espera de rebre els originals. Ens ho agraeix eternament i la senyora penja el telèfon amb un esbufec d’alleujament i, segurament, pensant alguna coasa així com "las cosas como son, estos catalanes trabajan con seriedad".

I així va el pais. Si no arribem a optar per l’estratègia de l’indignació, una funcionària ens hagués complicat la vida innecessàriament i hagués alterat un procediment administratiu bàsic només per a la seva comoditat personal.

Com ho veieu? És millor riure? O cal que ens enfilem per les parets? Ho deixem estar tot concloent que la cosa no té remei? Fem una queixa formal i intentem, ara de debó, espatllar-li els darrers dies de treball abans de les festes a l’administrativa ministerial? Fem una queixa formal? O ens n’anem de compres nadalenques?

  1. Segons l’art. 103 de la CE: "el principio de eficacia o de eficiencia exigible a toda Administración pública comprende también los principios de celeridad y economía, encontrándose la Administración pública, en todo caso, al servicio de los ciudadanos". Més d’una demanda han perdut les Administracions per no garantir l’aplicació d’aquest precepte.

    Curiosament, divendres dia 1 de desembre el Consell de Ministres aprovava el "Proyecto de Ley para el Acceso Electrónico de los Ciudadanos a las Administraciones Públicas", segons el qual "Las Administraciones públicas, obligadas a ofrecer sus servicios por Internet, móviles, televisión o cualquier medio electrónico futuro." http://www.la-moncloa.es/NR/exeres/5184DF67-CAFF-439D-B21E-7EED6DBC92BF,frameless.htm?NRMODE=Published

    Salut.

  2. Ja està bé. Jo ja us admiro pel simple fet d’haver sapigut omplir tots els papers. Que ho facin tot electrònic i que ho facin fàcil. És la seva obligació.

    Però Catalunya tampoc s’en salva… a que no saps en quin Ajuntament no tenen formularis (de qualsevol tipus) que et puguin enviar en word?

    La qüestió, com sempre, és posar-ho difícil.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!