VARIACIONS

El món segons Pep Montes

20 de novembre de 2006
Sense categoria
0 comentaris

Aprendre a treballar amb els joves

S’acaba de llençar a la xarxa la difusió d’un curs d’especialització en polítiques locals de joventut, una matèria estranya per a un sector professional difícil d’explicar, gairebé invisible socialment, però que fa feina d’una forma intensa des de fa més de vint anys a Catalunya. Quan els programes electorals busquen trets segurs per endevinar la diana de les inquietuds ciutadanes reserven sempre un espai de protagonisme per als grans temes de la precarietat laboral dels joves i de les dificultats per a la recerca d’habitatge. Camuflen aquests temes, que en realitat són propis de política general i no pas específicament juvenil, per aparentar que disposen de propostes atractives per als joves, engrescadores, modernes i actuals. Els sembla que d’aquesta manera tindran més opcions d’atraure el suport dels nous votants, i pensen que podran cuinar una imatge… renovadora. Aquesta és la paraula: renovadora. En canvi, són quatre els responsables polítics que saben alguna cosa certa sobre polítiques de joventut i sobre les dinàmiques amb què diàriament es troben els professionals que treballen dedicats a atendre en primera persona i amb contacte quotidià i sense intermediaris els joves. L’ocupació i l’habitatge han de ser, és clar, temes importants per a les polítiques de joventut, però no pas decisius. Allò que defineix una bona política de joventut és la capacitat real de contacte i interlocució amb els joves, la proximitat amb la seva vida quotidiana, l’esforç per veure el món des de la seva òptica particular. A Catalunya hi ha centenars de professionals que treballen en aquest sector esforçadament, en condicions laborals tristes, amb escàs reconeixement tècnic i mancats dels recursos mínims per desenvolupar la seva tasca d’una forma digna. A ells s’adreça el Curs d’especialització en polítiques locals de joventut que acaba de llançar l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut.

Hi ha ara mateix una batalla oberta per al reconeixement professional d’aquest sector, que agrupa informadors juvenils, gestors d’equipaments juvenils, casals de joves, centres oberts, mediadors, dinamitzadors, consultors públics, tècnics municipals i d’altres nivells de l’administració, investigadors….. Demanen un reconeixement formal de la seva especialitat, la definició d’itineraris formatius, l’establiment de categories professionals mínimes, el reconeixement de nivells salarials dignes, la capacitat d’actuar com a interlocutors del sector davant de l’administració…. buf. Quina feinada.

Algú ha definit el treball en les politiques de joventut com el sector més complexe i més dur, des de l’òptica del professional que s’hi dedica, de l’administració pública. Doncs bé, sembla que aquests professionals tan castigats comencen a fer sentir la seva veu i a aixecar una mica de polseguera. Estigueu atents al que diuen i diran. La cosa promet.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!