EL TEMPS QUE ES RECOBRA

Durant molt de temps em vaig colgar dejorn. De vegades, encara no havia apagat l’espelma, quan ja els meus ulls es tancaven tan aviat, que ni tenia temps de dir-me: “M’adorm”.

Així comença “A la recerca del temps perdut”, la tan anomenada catedral del temps bastida per Marcel Proust en traducció de Jaume Vidal Alcover. Una traducció, per cert, polèmica perquè en el moment de presentar-la es considerà (es considera?) que contenia molts mallorquinismes, tant formals com lèxics. Estam parlant de l’any 1991. I si Proust no va poder veure editats els set llibres que formen l’obra, Jaume Vidal també morí abans d’acabar la traducció, tasca que dugué a terme Maria Aurèlia Capmany.

Marcel Proust s’edita per primer cop en català el 1932, deu anys després de la seva mort, quan Jaume Bofill i Ferro presenta la traducció de Du côté de chez Swann, o “Un amor de Swann”.

No hi és de més recordar les set obres que formen “A la recerca del temps perdut”, que Proust començà a redactar el 1907 i acabà el 1922: Du côté de chez Swann, À l’ombre des jeunes filles en fleur, Le côté de Guermantes, Sodome et Gomorrhe, La prisonnière, Albertine disparue i Le temps retrouvé.

Marcel Proust, malaltís de mena, morí d’una bronquitis mal curada el 18 de novembre de 1922 perquè, segons conten, es negà a seguir cap tractament mèdic. Tot i que ho tenia en contra, la seva homosexualitat es deixa sentir en tota la seva obra.

Avui fa 148 anys que va néixer, per cert.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *