COSSOS CONSTEL·LATS

La pell deleja
s’exciten els alens
s’obren els traus
els mugrons s’amotinen
el crit reclama seda.

Pels descosits
s’escampen tots els somnis
regalimant
per les cuixes rebels
pels colzes de la veu.

La lluna crida
els llavis que defugen
el tacte tebi
dels cossos constel·lats
de nits tumultuoses.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *