marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

9 de juliol de 2019
0 comentaris

COSSOS CONSTEL·LATS

La pell deleja
s’exciten els alens
s’obren els traus
els mugrons s’amotinen
el crit reclama seda.

Pels descosits
s’escampen tots els somnis
regalimant
per les cuixes rebels
pels colzes de la veu.

La lluna crida
els llavis que defugen
el tacte tebi
dels cossos constel·lats
de nits tumultuoses.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.