marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

8 de juliol de 2019
0 comentaris

ELS LLAMPS I ALLÒ QUE ELS PARA

Ara que llampega i cau aigua enterrada mentre el termòmetre marca els 29 graus, record que temps era temps (fa una eternitat, com qui diu) treien els cans de les cases perquè es creia que aquests animalons cridaven els llamps i queien allà on es trobaven. I me mir el ca adoptat de casa, en Panxo, i em convenç que l’únic que crida, el ca, és l’enveja, perquè a recer de l’aire condicionat es confia totalment a la son canera.  En contemplar la placidesa encomanadora d’en Panxo, et convences que seria una veritable crueltat engegar-lo de casa perquè l’empaitassin els llamps, a ell, que no és, precisament, el ca més valent i àgil del món.

Benjamin Franklin devia conèixer aquesta protecció tan bèstia dels llamps quan el 1752 inventà el parallamps, un artefacte que no ha canviat gens –o ben poc- en 262 anys. Franklin és considerat un dels pares fundadors dels Estats Units en participar en la redacció de la seva Declaració d’Independència i en la Constitució nord-americana. A més, també se’l considera l’inventor de l’harmònica de vidre, de les lents bifocals, del catèter urinari flexible i del comptaquilòmetres.

Franklin no devia saber que per aquestes contrades nostres per espantar els llamps també es  recitav el trisagi de la Santíssima Trinitat o s’invocava a santa Bàrbara, patrona també del cos d’artillers, per cert.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.