LA PELL D’HELENA I RUBENS

Helena Fourment, filla d’un comerciant d’Anvers, als 16 anys, el 1630, es va casar amb Peter Paul Rubens, vidu aleshores d’Isabella Brandt, que ja en tenia 53. Helena, a més, era filla d’una germana de la primera dona del pintor i diplomàtic. Amb Rubens, amb qui va viure maritalment durant deu anys, Helena va tenir cinc fills (la darrera filla va néixer quan ell ja havia mort) i amb el seu segon espòs, Jan Baptist van Brouchoven, en tingué sis més. Una vida pràcticament dedicada a la maternitat, certament.

Helena Fourment era molt bella, segons sembla i d’acord amb els gustos del seu temps. Per això Rubens la prengué de model per a moltes de les seves pintures, tant de tema religiós com profà o mitològic. Així, va ser Andròmeda, Venus, o Salomé.

Als voltants de 1639 Rubens pinta  Het Pelsken, que podria passar per ser “la pell”, en el que mostra la seva esposa Helena nua, acabada de rentar i lleugerament tapada per un abric de pell negre que ajuda a fer resplendir el seu cos.

Per molts d’anys que passin, aquesta pell de Rubens, com totes les obres genials, segueix dient molt; segueix fent llum, aclarint dubtes, assenyalant sortides del laberint que ens fa entrar en pànic. Abocant-te a la bellesa com a font i guia de vida.

Té 380 anys, la pell d’Helena i de Rubens, i d’aleshores ençà ens mira amb una tendresa gens líquida tot posant en solfa la nostra inveterada imperícia per viure d’acord únicament amb allò que sentim veu endins.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *