LA MAGROR I EL DESENCÍS DE L’ACORD DE GOVERNABILITAT

Un cop llegit el document «ACORD2 DE GOVERNABILITAT» signat pel PSIB-PSOE, Unidas Podemos i MÉS per Mallorca, que conté les línies mestres de l’actuació del futur Govern illenc, no t’envaeix la il·lusió que caldria. I tanmateix és cert que la intenció és aprofundir en la inversió social per tal de pal·liar les mancances (moltes d’elles gravíssimes) que tenallen el nostre país fet d’illes i estimular en la mesura que es pugui el progrés ciutadà i econòmic.

«Ara és quan hem de donar passes fermes per assolir més democràcia, per obrir nous espais de llibertat i conformar unes Illes Balears que avancen decidides cap a la igualtat i la justícia social, unes Illes Balears d’oportunitats per a tothom», es diu en el document i com a titular no té retop. Altra cosa serà el seu desplegament.

De tota manera, en l’àmbit de la «cultura i els creadors» només s’incorporen 9 iniciatives, de les 200 que conformen el document, i amb molt poc aire per fer enlairar l’engrescament. S’aprovarà la llei d’indústries culturals «per incentivar la producció dels creadors de les Illes, atreure inversions internacionals i crear el marc administratiu que agilitzi la producció cultural a Balears», i també la llei de mecenatge cultural per donar suport als creadors. A més, es desplegarà l’Institut d’Indústries Culturals com a eina de foment de la producció pròpia de les Illes i d’atracció de produccions, s’impulsarà el Consell de Cultura i un codi de bones pràctiques per combatre la precarització dels creadors, i s’elaborarà un pla de millores dels equipaments culturals del Govern a més d’aixecar noves infraestructures culturals, com la Caixa de Música a Palma i la nova seu de l’Orquestra Simfònica de les Illes Balears. Finalment, es revisaran i actualitzaran les Lleis de Biblioteques, Arxius i Museus, es fomentarà la creació de cooperatives dins el camp cultural i es reclamarà a l’Estat la baixada de l’IVA cultural en tots els àmbits.

A mi em sembla pobre, escanyolit, com si el teixit cultural illenc no freturàs de molta més atenció a tots els seus vessants i inversió per tal de poder esdevenir un veritable i important actiu econòmic. I en veient aquest esquifit panorama programàtic, s’entén millor per què el sector cultural no disposarà de cap conselleria pròpia.

Amb aquest programa marc no es pot engegar el motor cultural que necessitam i, al mateix temps, el futur Govern de les Illes Balears negligeix i desatén un factor de cohesió social imprescindible donada l’àmplia diversitat de la població illenca. Si com es diu en el document es volen unes Illes Balears «més justes, més obertes, més tolerants amb la diversitat i més agosarades a l’hora d’afrontar els reptes del futur», no s’aconseguirà sense un un pla cultura molt pensat, consistent i ben dotat.

I si aquest panorama cultural no està gens musculat, el català, la llengua pròpia d’aquestes illes, el seu ús, coneixement, difusió i prestigi no apareix EN CAP mesura. L’única referència tangencial que s’hi fa es concreta dins l’apartat de «Bon govern», en la iniciativa 154: «Garantirem el dret dels ciutadans de ser atesos en les dues llengües oficials de la Comunitat Autònoma. Amb aquest objectiu crearem una oficina de defensa dels drets lingüístics». Penós s’aproxima al sentiment que provoca aquesta absència.

I si la cultura, en aquest document acordat, va de gambirot i no es veu per enlloc el suport decidit i desacomplexat al català, tampoc no s’hi veu la més mínima referència a aprofundir i avançar en el sobiranisme, un temps marca de Més per Mallorca.

Per això, aquest «ACORD2 DE GOVERNABILITAT» l’únic que fa és fermar un govern sucursalista que no fa comptes fer (m’agrada més que donar) cap passa per servar l’ànima dels pobles que formen aquest país nostre en mar.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *