CAP ON ANAM?

El 19 de juny de 2014 vaig acabar la primera lectura d’un llibre de galtades, remolins i altres sacsades atordidores, “El llac dels Signes”, de Miquel de Palol, un autor que seguesc i necessit per espantar la beneitura que amb extrema facilitat sol estafermar-nos. I en adonar-me d’aquesta fita no puc evitar tornar al llibre i obrir-lo a l’atzar per centrar-me en qualsevol subratllat. S’obre per mostrar-me les pàgines noranta-vuit i noranta-nou, i la vista se’n va on està escrit que: “l’art entra per la boca dels sentiments, però es digereix en l’estómac del pensament”.

D’aquell dia de fa cinc anys aquesta referència bibliogràfica n’ha quedat i no l’entronització de Felip VI, la baula que lliga l’Estat espanyol a la dictadura i a la seva conseqüent sagnia. I a Felip V, el seu predecessor numèric, que el mateix dia de l’any 1707 ordenava calar foc a Xàtiva. El mateix que dictà els Decrets de Nova Planta per assentar l’absolutisme. Per tant, cap rei, reietó ni reiàs no em representa ni parla per mi, ni és garant de res que no sigui golafreria i abús.

I tanmateix, de les cròniques d’aquest dia -i dels anteriors i dels que venen- en queden les converses per formar el Govern del meu país fet d’illes. I pel que transcendeix, no pinta gens bé per als vers interessos del país i dels seus pobles; ni per a la cultura, que perd la conselleria, és a dir, perd pes en el govern i en els seus objectius. Ni per la llengua catalana, l’atenció de la qual segueix sense ser troncal, vull dir sense dependre directament de Presidència, com hauria de ser si realment interessàs el seu coneixement, ús, promoció i prestigi.

Es veu que no hi ha manera de sortir del sucursalisme, que és la llosa que ens esclafa i que, per això, ens esclavitza. I sota aquesta llosa no ens podem demanar cap on anem.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *