DELS LLIBRES, LA LLIBERTAT

Rosa Planas –“caníbal de la lletra”, segons pròpia definició- acaba de presentar una veritable excepcionalitat: “Lliure entre llibres”, editat per J.J. de Olañeta a la seva col·lecció de petit format Centelles. Una obra o, millor i dit sense cap mena de prevenció, un cant a la fidelitat als llibres perquè “representen el millor de l’ésser humà” i també “el gran invent de la humanitat, la forma més perfecta d’expressar la intel·ligència humana i, malgrat totes les contrarietats, són molts els qui encara els estimen i protegeixen”.

És, també i sobretot, una mena de visita guiada pel viatge interior que suposa la lectura, un viatge “sense soroll, sense sotragueig, sense pols i sense por”; un viatge fet “a la velocitat de la llum i del somni, a la velocitat del llibre”.

Visita que farà parada en el llibre d’antiquari que “reuneix les essències del passat i desafia el futur amb una certa impertinència. Quan l’adquirim, comprem, a més del seu contingut, la memòria d’un lector anònim”.

I una parada molt detallada en els temples dels llibres, les biblioteques, que “són la carcassa de la ciència i el refugi de la saviesa, i el dipòsit únic i insubstituïble del llibre”. I d’aquí als alts i grans amants de tots els temps d’aquests dipòsits que contenen vides inextingibles que ens fan esglaiar; i també als seus ferotges enemics (“l’estupidesa, la insensibilitat i el fanatisme”) que han fet servir els llibres d’esca i tió per al foc, per a la devastació, per a l’extinció.

I voltats de llibres, Rosa Planas ens recordarà oportunament que  “un poble que perd les seves biblioteques públiques es desprèn d’una part important de la seva qualitat civilitzadora”.

En aquesta erudita visita guiada ens atansarem als llibres desconeguts, als màgics, als sagrats, als hermètics, als encadenats, als de frontera, que són els més fugissers, els que escapen a tota catalogació i, per això, sempre te’ls trobes, es fan els topadissos i en cada topada hi trobes més matèria viva que compromet la teva.

132 pàgines, en definitiva, que conformen una joia de i en paper que esperona la lectura plena, això és, la que puny i tresca entre línies i entre paraules, perquè “L’homo lector gairebé s’ha extingit. Si més no en les quantitats en què teníem el plaer de conèixer-lo, i d’això no fa tant de temps”. Per a Rosa Planas “viure sense llibres és com viure en una tomba sense haver estat enterrat” i per això vol, amb la mà al cor de la paraula, cridar a la vida, això és, a la lectura.

L’autora també sosté que “dibuixar ha estat sempre més segur que escriure” i qui sap si per això ha volgut que formin part de l’obra 25 dibuixos de Rafael Canyellas Roca que esdevenen miralls d’una escriptura entenimentada que flueix amb la naturalitat i la força que imprimeix sentir-se “lliure-esca”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *