LA CENDRA ESCAMPADA DE MIQUEL ÀNGEL ADROVER

Adia edicions calongines acaba de treure dels seus obradors, dins la col·lecció Ossos de Sol, “Ara he vist passar una mèrlera”, del campaner Miquel Àngel Adrover. Paraula jove i per això abrivada, avesada a la glossa on l’espontaneïtat s’avé amb les intencions més elaborades.

La part titulada “Pell a la cendra”, és la més oxigenada de les tres en què es divideix l’obra; la que més sedueix d’un recull en el que el lirisme no dubta a mostrar els ullals del sarcasme, de la mordacitat, del dit a la llaga tan propis de la glossa.

De la trentena llarga dels poemes aquest que no porta títol:

 

Grapeja’m les entranyes amb les arpes,
esqueixa’m els teixits,
destrossa’m  l’espinada
i el fetge i els ronyons i la vergonya.
Acora’m endemeses fins que l’aire
s’escapi dels pulmons i esquerdi els ossos.
Quan just quedi la fel
escopiràs l’agror de la victòria.

 

En resum, cendra escampada en els pòmuls de les volences d’un poeta inquiet que diu amb molta causa.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *