MÚSICA PER LA LLIBERTAT, EL CANT QUE NO DEIXA

Dia 16 d’octubre de 2017 entraren en presó preventiva Jordi Cuixart i Jordi Sánchez arran de la concentració davant la Conselleria d’Economia de la Generalitat de Catalunya de dia 20 de setembre del mateix any. A partir d’aquesta data, es duran a terme altres empresonaments preventius: el 2 de novembre de 2017 ingressen a presó el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller Joaquim Forn i dia 23 de març de 2018 ho fan Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, la presidenta del Parlament Carme Forcadell i la consellera Dolors Bassa.

Arran d’aquells tropells que encara duren, neix “Música per la llibertat”, un grup de mallorquines i mallorquins que decideixen reunir-se cada dijous a la Plaça de Cort de Palma  a les 20:45 hores per interpretar tot un seguit de cançons reivindicatives per exigir la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Aquest grup, el mes passat va rebre el Premi de Maig Pau Casesnoves que anualment atorga la delegació d’Inca de l’Obra Cultural Balear. Deia aquesta entitat que “Música per la llibertat” és un “col·lectiu nascut de la societat civil, de gent preocupada pels drets civils i alarmada per la reducció dels paràmetres de qualitat democràtica a l’estat espanyol. De gent compromesa amb la nostra identitat, i que es rebel·la pacíficament, cantant, per recordar-nos a tots que vivim en un Estat que mai ha volgut entendre la plurinacionalitat, la pluriculturalitat i el plurilingüisme dels territoris que hi conviuen. D’un Estat que empresona i duu a la barra, allò que no entén, d’un Estat que no dialoga, perquè al llarg de la seva història sempre ens ha considerats súbdits, terra conquerida”.

“Música per la llibertat”, ahir avançà el cant de cada dijous perquè coincidís amb el punt i final de la farsa judicial, la qual cosa el convertí en l’únic acte públic que es va fer a Mallorca en favor dels encausats el dia que Marchena digué allò de “vist per a sentència. Abandonin la sala”.

“Música per la Llibertat” ha mantingut la flama de la reivindicació i de la decència democràtica; uns actes testimonials, clarament, que han tingut rèpliques importants a molts pobles de Mallorca i de les altres illes, i que haurien d’haver merescut més atenció de part de totes aquelles persones, entitats i partits polítics que en el moment dels empresonaments injusts sí que es mobilitzaren i en feren causa comuna.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *