Avui fa 600 dies que Jordi Cuixart i Jordi Sánchez estan innoblement tancats i tractats per la suprema justícia de l’Estat espanyol, com la resta dels nostres presos polítics, de carn d’escarment per a qui desitgi que el seu poble vulgui volar sense cap tutela i que per això lluiti pacíficament i democràtica. Les conclusions de la fiscalia i de l’advocacia de l’Estat en la befa i l’escarni d’un judici que ho té tot de procés inquisitorial, bé que ho indiquen.
600 dies de plom a les ales de la dignitat individual i col·lectiva. 600 dies d’escac permanent als drets fonamentals, que és tant com dir a la democràcia. 600 dies d’injúries, de manipulacions i, sobretot, de silencis clamorosos.
I també 600 dies de fermesa i d’integritat de part de tots els empresonats. Jordi Cuixart fa més o menys cent dies va dir que la seva prioritat no era sortir de la presó sinó “poder denunciar l’atac i la vulneració de drets i llibertats a Catalunya i a l’estat espanyol”. Per la seva part, Jordi Sánchez no es cansa de demanar-nos “llum als ulls i força al braç”. I tanmateix i malgrat tot, els volem a casa.
Cada dia que passen tancats afeixuga més la nostra responsabilitat vers el seu alliberament immediat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!