UN MAC VIU ENTRE LES PEDRES

Fa quaranta anys que l’Editorial Moll publicava a la mítica col•lecció Balenguera de poesia “La bellesa de l’home”, recull de Miquel Àngel Riera (Manacor, 1930 – Palma, 1996) que set anys abans, el 1972, havia estat guardonat amb el Premi Joan Alcover, Ciutat de Palma.

Tretze poemes escrits entre el 9 i el 15 de març de 1972 (excepte el primer, escrit l’octubre de 1971), dedicats a Jaume Santandreu, que fan un cant apassionat i desbordant a l’home

creador del món
trist animal trist
del qual,
quan ho és,
m’interessa
fins i tot
la podridura.

No tenen anys, aquests poemes miquelangelrierans, acaben de ser escrits, raó per la qual cal atendre’ls degudament amb certa urgència per poder dir amb la boca i la sensibilitat plenes, com el mestre de la paraula, que:

A cada dia més, existir
es conjuga en present i al costat vostre
i se’m fa clar que viure
és rabiosament viure ara i enmig de vosaltres,
tot donant a cada instant
la dimensió
i el valor
d’un cicle
on neix,
em creix
i mor
aquesta rara passió per l’home
que fa de mi un mac viu
reviscolat
d’entre les pedres.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *