DE L’OCEÀ DEL TEDI A LA TENDRESA DE LA TERRA

Després del recull de relats “L’error o la vida”, de 2013, i de la novel·la “Música de la indiferència”, Joan Perelló (Campos, 1953), amb “La ginebra trista del Cafè Balzac”, El Gall editor, 2019, retorna a la narrativa.

29 relats per a un grapat de personatges que, en moments determinats, s’hauran d’enfrontar als records que els marcaran el present i els empentaran a futurs impensats i potser, fins i tot intractables. Personatges que no han sabut “administrar la nostàlgia”, la vida dels quals sembla abocada a l’infortuni i que un fat qualsevol els obliga a sortir del seu “oceà del tedi”.

La corrua de persones d’aquestes narracions viuen en “un món de màxima indiferència” i inserits en uns paisatges que, com l’atzar, amb tota certesa, els escriu en la pell “la seva pàgina sense remordiments”. Persones que fugen fins que s’adonen que la fugida només els mena a ells, i que es mouen en uns terrenys narratius on s’hi deixen sentir amb força la música, els llibres, el sexe, la mort i, sobretot, la solitud, l’estranyesa i el silenci que els imposa la seva pròpia estètica.

Joan Perelló sap arribar al lector sense fer revolts, directe a la qüestió que li interessa per fer-li veure que la vida mai no bada i que fins i tot de les coses aparentment inútils o negligides en fa atuells per beure alens.

“La ginebra trista del Cafè Balzac”, així i tot o per això mateix és una proposta molt vital, un envit enèrgic a la lectura, a ser terra (“que mereix la tendresa”), a atendre que “comprendre la vida és envellir”. Un beure, en definitiva, que deixa la boca de la lectura plena de gusts que remeten a sensacions intenses.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *