marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

28 de maig de 2019
0 comentaris

LES VELES INFLADES I ELS TACONS D’AGULLA

Bring back, bring back, / oh bring back my bonnie to me, to me. / Bring back, bring back, / oh bring back my bonnie to me, to me!, canta davall la dutxa. De nit estirat jo somnio / els dies joiosos passats, canta com si s’hi jugàs la vida la cançó que feia una eternitat que no cantava. Els inefables focs de campaments s’han esvaït de la memòria però s’adona que canta amb la mateixa passió de llavors.

De la dutxa estant veu la seva dona nua, estirada en el llit, l’esquena juganera, les anques rotundes. Canta la cançó escocesa adaptada per Oriol Martorell i mentre s’eixuga el cos i desitja sa dona cau en el compte que ella, que dorm profundament, li recorda Catherine Deneuve interpretant Séverine, la Belle de Jour, l’entremaliadura fílmica de Luís Buñuel que tant l’impressionà quan estrenava lascívies.

… de nit estirat jo somnio / que no trigaran a tornar. I lentament s’apropa al llit. A la segona passa se li apareix com una fogonada el client xinès de Séverine, el de la caixeta misteriosa, i lluny d’apaivagar-li l’entremaliadura, encara li encén més la juguera.

Un temporal va inflar les veles / i tot el vaixell va cruixir, i damunt la tauleta de nit les sabates de tacó d’agulla de sa dona com si fossin trofeus de caça. Li agraden, o li agradaven, aquestes sabates fràgils i desafiadores fins que anit, l’amic més amic li va fer veure que eren un patrimoni patriarcal, una manera tan subtil com criminosa de submissió de la dona. I ho havia entès. I s’havia encabritat amb ell per no haver-ho entès molt abans, quan calia. I per això mirava amb ulls nous sa dona.

… un temporal va inflar les veles / i va encaminar-nos a port. I ja té sa dona a tocar. I quan atansa la mà esquerra a sa cara, veu una taca de sang que li neix de la boca. I no atura la mà, l’apressa espantat per certificar que el que pressent és una bestiesa, una al·lucinació, un joc de Buñuel.

Contents tots els mariners canten, / ja veuen la fi dels seus mals, /
contents tots els mariners canten / i jo penso en el meu amor.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.