LES MISÈRIES BLANES I ELS POETES

Els sondejos –que ara mateix punyen de debò ciutadans i polítics, i que fan penjar d’un fil molts governs municipals, autonòmics i illencs- em troben rellegint el Miquel Bauçà d’Els somnis i, en concret, el poema que fa:

És la feina del poeta,
no contar misèries blanes:
és donar solucions,
a partir del que és possible,
ja que té la facultat
d’observar-ho tot, definir-ho,
dins de qualsevol fenomen
o procés iteratiu,
que és allò que afecta els homes.
Les equacions fractals,
ell les veu, penjant als arbres.

No sé com acabarà tot, però que els feixistes seguin a la majoria de governs és una punyalada a la civilitat que han de regir aquestes àgores públiques.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *