QUI CERCA VIES LÀCTIES

Fem l’amor com qui cerca vies làcties
i just en acabat sols se’ns ocorre
callar, com si amb el silenci i a comptes
de fer-ho saber a tothom, poguéssim
pintar de vermell cridaner el cel
ample de la nostra particular
seu d’alegries ornada amb padrastres.
Encapironats a sentir els ecos
dels panteixos i la lleu tibantor
de l’amor quan crema, calla i actua,
ens oblidam d’enamorar els cossos.
I sense el calfred o el bull dels seus molls,
tot intent de convertir en onades
d’abatre espigons de pedra i carn vives
aquesta inquietud de voler encarnar
l’amor i el desig, la convulsió,
es queda en pa llescat de solitud.

EL COLOR DEL DIUMENGE. Editorial Moll, Palma, 1995

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *