TOCATS DE LLIBRES

Per ventura no és il·lícit que, en els aeroports, per anar del control de l’embarcament a la porta d’accés a l’avió hagis de passar obligatòriament per l’exposició àmplia de destil·lats i perfums, majoritàriament, lliures d’impostos, diuen, però em sembla un abús intolerable. A vegades, en passar per força per aquesta exposició lamentable que incita a l’alcoholèmia, per dir-ho amb paraules i penses gruixudes, repàs a l’atropellada quins productes molt més civilitzats podrien oferir-se a preus regalats als visitants, turistes o passavolants, i entre la llista no gaire extensa, tanmateix, hi incloc els llibres. Però immediatament els esborr en considerar que els llibres són massa llestos per deixar-se tractar de peça adotzenada d’estiba.

Ben mirat, hi ha poques coses que superin el goig d’entrar a una llibreria sense temps marcat d’antuvi i repassar lentament el que ens diuen, d’avançada, els llibres. M’agraden, les llibreries, i hi vaig sovint sense cercar res en concret; o sí, però sense deixar de furonejar, disposat a deixar-me engalipar per algun text que no esperava. I val a dir que sempre en trob, afortunadament. No crec que mai hagi sortit de cap llibreria mans buides.

I si aquests tombs llibrescos es fan en companyia d’un altra persona afectada de bibliomania, la delícia és capaç de materialitzar-se en un text que s’arrenglera on considera que millor estarà, com si volgués jugar a fet i amagar tot esperant que hi tornis per veure si el trobes. Talment ha passat, si no vaig errat, a la llibreria Calders, de Barcelona , cap al migdia d’aquest diumenge més primaveral que mai. Te n’has adonat, Esperança?

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *