marginàlies

Votar no afarta, com tampoc no atipa exercir els nostres drets, inclòs el de la desobediència civil. La campanya electoral de les eleccions locals, autonòmiques i europees que se celebraran el proper diumenge dia 26 comença anit “amb l’enganxada de cartells”, com diuen la majoria de mitjans, una pràctica ben poc atractiva però que ha quedat com a marca.

El feixisme torna a presentar-se i, segons sembla, continuarà arreplegant vots que, com a poc, avergonyeixen i ultratgen la condició humana. Pot entrar a cara descoberta als municipis, als parlaments perifèrics/regionals/autonòmics de l’Estat espanyol i a Europa, no ho oblidem. Al Parlament  continental pot tenir excessiva força, la necessària per posar en entredit una construcció europea que, tanmateix, no és dels ciutadans, com caldria que fos, sinó dels estats.

Caldrà veure on se sentirà i de quina manera la veu del país; les quatre veus de l’arxipèlag.  Quin grau assolirà en els programes, discursos i debats dels partits i les coalicions, l’enfortiment de l’essència del poble, dit així sense recança ni empegueïment; dels atributs que ens distingeixen com a poble digne que vol ser respectat i no menystingut.

Caldrà veure les prestacions dels candidats i de les candidates, el que diuen i el que callen; el que ignoren i el que transformen al seu gust i interessos. Ens calen líders que parlin clar i bé, allunyats dels dicteris i de les desqualificacions, els insults i, sobretot, de les mentides; persones que de l’honradesa en fan ordenament .

Per ventura és demanar massa, però seria tan bell un parlament illenc ple d’idees i debats d’alçada, i respostes inequívoques, i profundament demòcrata, i curosament civilitzat!