Què veuen les criatures en unes tisores? Què tenen que els fascina tant? Segur que, quan nosaltres ho érem, criatures, també sentíem aquesta atracció poderosa i no ens quedà fixada en la memòria per poder-la apamar i esbrinar. I com més en punta, millor; com més especialitzades o atrevides, més encís. Les que comencen a usar a l’escola que sols tallen paper i sense mirar-s’hi gaire, fetes a posta per no fer mal, per als més menuts són estris de mel i sucre, talment un llapis, una barra de plastilina o una esborra. I com més voluminoses, com les de podar, més encaterinament.
Les criatures no miren igual un ganivet que unes tisores. Al ganivet el tenen acostumat i saben que no els poden tocar perquè es poden fer mal. Les tisores, en canvi, les que poden tallar cabells, per exemple, solen romandre a redós (tenen una forta càrrega supersticiosa, no ho oblidem) i només apareixen per descuit. I per ventura és aquesta aparició la que atrau l’atenció i les mans en construcció dels menuts.
I encara queda saber per què una criatura amb tisores on primer actua és en els cabells, seus o d’algú de les seves talles o més menut. Les tisores i els cabells, heus aquí tot un món creatiu que ho permet tot.
El meu preceptor major , avui, s’ha topat amb unes tisores de tallar cabells mentre jo feinejava sense prestar-li gaire atenció i ha volgut provar amb els seus propis rínxols les seves prestacions. I en haver-se tallat un floc discret me l’ha mostrat amb emoció gens continguda i m’ha assegurat que les tisores tallaven molt bé; que eren ben bones.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!