marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

2 de maig de 2019
0 comentaris

QUIN DOS DE MAIG!

Avui, 2 de maig, és santa Wiborada, monja suïssa, primera dona a ser santificada durant el pontificat de Climent II l’any 1047. Wiborada és la patrona dels bibliotecaris suïssos. A més, fa 166 que fa néixer, a Palma, Antoni Maura i Muntaner, que va ser cinc vegades President del Consell de Govern durant el regnat d’Alfons XIII entre els anys 1903 i 1922. També en fa 216, d’anys, que Estats Units de Nord-Amèrica va comprar Louisiana a França per 15 milions de dòlars. I 51 anys que començà el Maig francès i la seva exigència de la imaginació al poder. Sembla que tal dia com avui fa 8 anys que els nord-americans mataren Ossama bin Laden. Això diuen i es manté. I tampoc no ens pot passar per alt que avui és el dia de la Comunitat de Madrid, que commemora l’aixecament popular de Madrid contra les tropes napoleòniques que, finalment, fracassà. Els madrilenys també commemoren derrotes.

Són dades que es poden saber en qüestió de segons si hom disposa d’un aparell amb connexió a internet. No és cap mèrit personal, per tant, ni fruit d’una recerca esforçada, aquesta relació d’esdeveniments.

No obstant, aquest 2 de maig de 2019, ves per on, per mi serà recordat durant uns dies, molts de dies!, perquè en plena redacció d’un encàrrec, quan portava dos fulls amb prou material aprofitable, una criminosa apagada de llum m’ha posat al caire d’un infart fulminant. Ha botat el diferencial general de casa ves a saber per què. No havia guardat el document, boig de mi, i a l’hora de recuperar l’escrit m’he hagut de fiar de l’emmagatzematge automàtic del processador de textos que només havia desat un dels dos fulls i algunes línies de l’altre.

I per més angoixa, l’apagada de llum també ha afectat la connexió casolana a internet i necessitava una dada importantíssima. Mentre mirava de refer la connexió segons les indicacions de la companyia subministradora he acudit a l’Enciclopèdia Catalana i he trobat el que cercava, moment en el qual he recuperat internet.

I m’he dit que les persones ens acomodam amb una facilitat estratosfèrica a totes les circumstàncies: fa no-res que les enciclopèdies i els diccionaris prenien la nostra olor de tant consultar-los i ara callen absolutament i trista. Ens miren amb la seva saviesa continguda i encara ens somriuen múrriament, com qui diu, qui fuig de mi, fuig debades.

Refer el text perdut sí que ha estat, autènticament, un aixecament contra la desmemòria; un veritable dos de maig que encara s’ha de resoldre…


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.