marginàlies

De les eleccions celebrades diumenge passat és probable que s’hagi dit tot, o gairebé, i el que no s’ha dit per ventura no convé que es digui, o no s’hi insisteixi, perquè exaspera i treu de polleguera a qui efectivament –i reialment?- mana i comanda. Sense anar més lluny, que al País Basc no aconseguiren cap representació ni el Partido Popular, ni Ciudadanos, ni Vox. O que al Principat va guanyar Esquerra Republicana i que els votants favorables a un referèndum sumen 2.240.739 dels 4.106.497 dels vots emesos, és a dir, el 54,5%. Convé atendre molt aquestes xifres. I recordar-les, que siguin un brunzit a l’orella que no deixi mai.

Tanmateix, a mi, des de la mitjanit de diumenge hi ha una xifra referida a Mallorca, que és el meu redol, que m’esvera i com més va, més: els 49.265 vots que obtingué Vox, un partit que nega tots els drets individuals i col•lectius, muntat sobre l’odi al diferent i a la diversitat i que desitja amb tota la seva ànima uniformitzar i uniformar militarment l’Estat espanyol. L’únic projecte que té és retornar als temps més tenebrosos del feixisme.

Que 5 mallorquins de cada 100 vulguin per a la seva terra, per a la seva llar, per als seus i per als seus veïns l’imperi de l’odi, de la inquisició i de la incultura, m’esfereeix. Per pocs que se’m digui que són: no n’hi hauria d’haver cap.