marginàlies

Deia que voldria poder acaramullar
les sobres del temps amb mala agafada.
Del costum en feia versos i del seu mirar
estràbic estels exploradors de lascívies.
Considerava que els dies són els fantasmes
que ens teixeixen les ombres del passat
per desactivar-nos el present esquiu
que ens exigeix no anar mai de bromes.
Són, els dies, deia, les bubotes que ens alteren
la quotidianitat calidoscòpica
i ens tiren al pou pudent i enfangat
de la supervivència assedegada.
Considerava que els records li reclamaven
massa espai en la seva memòria
feta de vidres trencats i espines de peix,
i fart dels estius que no estiuejaven,
es deixà beure per la terra més ingrata.