marginàlies

Diu el DCVB: “—Fer dissabte o Acabar dissabte: acabar la feina en dia anterior a una festa (Mall., Men.). «Que ja has fet dissabte?—No, encara me queden dues hores de feina». «Demà vespre, que és dissabte, | farem dissabte dejorn, | i anirem a festejar | an es rellotge d’Es Born» (cançó pop. Mall.”)”.

Queda la planxada, que convé fer –ni que sigui parcialment- si la setmana vinent hom vol tenir camises per posar-se. I planxar amb cançons que acompanyen sempre, les que portes dins, com el nom i els desitjos que mai no deixen, a la part del cervell on hi va a raure tot allò que no cal oblidar mai, situat entre el diencèfal i el mesencèfal.

Les cançons de Lluís Llach, per exemple, en mode aleatori. A la primera camisa que planx sent “Una il·lusió (Tot sovint escolto històries que em parlen d’esclaus)”. Feia temps, molt de temps, que no l’escoltava i per ventura per això m’ha obert finestrons amb panorames que no esperava, com el dels genets de l’apocalipsi, que no són quatre, sinó un exèrcit reconqueridor de guerres i terres cremades per l’odi, l’enveja i la matera. Deu ser que m’ha recordat que avui és el dia de reflexió i que demà el feixisme entrarà on mai no hauria de ser si la civilitat no fos quimera.

En donar per acabada la planxada (set camises, dos pantalons i quatre jerseis prims ja fan) em fitoren de ver les “Onades” del seu disc “Rar”. I pens en el dia que vaig conèixer Lluís Llach en el Parlament de Catalunya, el 7 de juliol de 2017, sent ell el president de la Comissió de Cultura de Junts pel Sí i jo president de l’Obra Cultural Balear. Després de la meva primera intervenció, em pregà que parlàs una mica més alt perquè se’m sentia poc, parer ratificat per les altres set persones reunides. M’hagués volgut fondre.

Fer dissabte al cervell és ben necessari, però quan ho vaig a fer, m’encant amb qualsevol ideota i ho ajorn novament. I el temps passa, inexorable, i sols sembla alentir el pas que no deixa res per verd en sentir les cançons o els versos que han contribuït a ser com som, sense saber amb precisió com definir-ho.